Entre tots els canvis que hi ha hagut a Europa en els darrers trenta anys n'hi ha un que la Comissió Europea destacava aquesta setmana: el fet que ara un de cada set infants a Europa occidental pateix símptomes asmàtics. Hi ha uns 157 milions d'al·lots a Europa, és a dir, tenim més de 20 milions de joves amb problemes respiratoris. Fa trenta anys no hi havia res semblant a aquesta proporció. El causant, segons la Comissió, és la contaminació atmosfèrica a les nostres ciutats, degut sobretot al fum dels cotxes, camions i busos que circulen. La primera fase de l'estratègia europea es concentrarà en quatre àrees de salut: malalties respiratòries i al·lèrgiques, problemes de desenvolpuament neuronal, càncer infantil i els efectes de la contaminació sobre els hormones. Quasi res. I en gran part degut a la nostra insistència a conduir cotxe, com més gran millor, per anar a llocs on podríem perfectament arribar d'una altra manera. Quan la Unió Europea reuneix les dades sobre alguns dels problemes que afronten la nostra societat, com aquesta de la contaminació de l'aire que respiram, el més sorprenent és com els governs nacionals poden continuar ignorant l'escala del problema i el cost social i econòmic que representen. Són unes 60.000 persones que moren cada any a les ciutats d'Europa com a conseqüència de l'aire brut. Els casos d'asma infantil són deu vegades més alts a Europa que a la resta del món, i la malaltia costa molts de milers de milions d'euros cada any en baixes laborals i escolars i en tractament. Fins i tot, uns deu milions d'europeus, simplement quan passegen pel carrer, són exposats a nivells de renou que resultaran en una pèrdua d'oïda. Europa s'hi posa, finalment, ja que les autoritats nacionals i regionals, per ignorància o falta de responsabilitat, no semblen disposades a fer-hi res.