La consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló, està donant mostres de no saber com funciona un Govern democràtic i quins han de ser els deures de lleialtat que s'han d'establir en tota coalició interpartidista. Voler convocar els batles de Tramuntana sense mostrar el projecte de parc als socis d'Executiu és propi d'una república bananera en què diferents cacics es reparteixen les àrees de domini i actuen pel seu compte fent el cap envant. La Conselleria de Medi Ambient no és un minigovern ni un regne de taifes controlat per un partit, sinó una branca de l'Executiu balear, que funciona de manera col·legiada i dirigida per un president, Francesc Antich, que és el responsable de nomenar i destitiuir consellers, segons la normativa actual.

Algunes iniciatives de Rosselló demostren que encara li resta molt al país per assolir el grau de maduresa democràtica desitjable. I un funcionament adient al servei de la sobirania popular implica lleialtat al conjunt de la majoria constituïda d'acord amb els resultats de les urnes. Què poden pensar els electors quan veuen que una formació vol treure endavant una iniciativa transcendental per al futur de Mallorca, per molt bona i benintencionada que sigui, sense comptar amb l'anuència del president del Govern? Antich ha fet molt bé posant Rosselló al seu lloc i obligant-la a pactar els seus projectes. A més, els grans perjudicats amb aquestes sortides de botador són els mateixos verds, que podrien sortir castigats a les urnes per la seva manca de finor política. No hi ha res més perillós en els afers públics que la prepotència: crea inseguretat. I amb una qüestió tan delicada com Tramuntana, aquestes praxis poden ser molt perilloses.