El Govern balear ha presentat una proposta del tot realista per aconseguir l'abaratiment dels vols entre les illes agafant com a barem l'actual situació dins la Unió Europea. Si Madrid aprovàs la mesura, suposaria una rebaixa del 36 per cent, la qual cosa facilitaria molt les connexions interinsulars. El Ministeri de Transports d'Àlvarez Cascos no es pot negar a aquesta petició ni a la declaració d'interès públic d'aquest servei. Tant en les tarifes com en les freqüències es tracta d'una petició moderada, lògica i sopesada, que respon a les necessitats reals d'un país que és a la vegada un arxipèlag. Perquè el que està passant fins ara és una autèntica vergonya: les Balears són un país desestructurat perquè els seus transports interns no estan a l'alçada de les circumstàncies. Quasi vint anys després de l'assoliment de l'autonomia el Govern encara no ha aconseguit que arreli un sòlid sentiment de balearitat. Molts de mallorquins se senten únicament mallorquins, i igual passa amb pitiüsos i menorquins. Però tal com passa a les Canàries, un transport aeri convertit en servei públic de primera categoria solucionaria molts de problemes. I el que és més vergonyós és el menyspreu de Madrid. Fa la sensació que els agraden més unes illes amb la mínima autoconsciència possible de poble que no perfectament organitzades i comunicades entre elles. I aquesta manera d'actuar no amaga un vell tic colonialista que encara es manté viu. Cal que el Ministeri de Transports atengui les peticions del Govern, tant en els vols interinsulars com amb les connexions amb la Península. Cal que deixi de tractar les Balears com una autonomia de tercera categoria. La situació no és nova, pero sí una vergonya inacabable.