L'any 1963, quan em va tocar fer la 'mili', vaig triar el Regiment 91 d'Artilleria, més que res perquè a Inca, hi havia la caserna anomenada 'General Luque', que ho era, d'això. I com que estava a prop de Sineu i ben comunicat pel tren, cap allà s'ha dit. Setze mesos hi vaig 'servir', que en deien. El capità tenia un assistent, o dos, o els que li feien falta. En Biel Crespí de Sa Pobla i jo, amb el carro i la mula més mal entranyada que jo he conegut mai, que només el dit pobler sabia mantenir a retxa, molts horabaixes li pujàvem material de construcció al xaletet que aleshores es feia, a la pujada del puig de Santa Magdalena.
Els dos tinents també disposaven dels soldats així com els venia de gust per feines particulars o el que els venia de bri. Record ben be que quan la filla d'un dels tinents va haver de fer la primera comunió, un bon esplet d'artillers del General Luque li feren de cambrers de la festa. Jaca blanca, guants posats. Allò que vostè mani, tinent.
Jo, dins la meva innocència crònica, donava per fet que aquests hàbits ja estaven superats, ja no es podien consentir, no eren constitucionalment correctes. Però resulta que anava errat de comptes, com em passa molts de pics. Mirin, llegesc als papers que l'Almirall en Cap de la Zona Marítima del Cantàbric, ha utilitzat les instal·lacions de la Capitania General per fer la festeta del casament del seu filló de l'ànima. I que per afegitó els marineretxos li han servit de cambrers. I el cuiner. Fins i tot el fotògraf era de l'Armada, ostres! I allò que consider més greu: han passats més de quinze dies i no hi ha haguda cap estirada d'orelles per part del Ministeri de Defensa. Tan recte, ell. Tan decidit, ell, per a segons quines coses. Mut com un mac de torrent, no fos cosa li retreguessin qualque cosa de les noces de la seva filla devers l'Escorial.
