Amb aquests temps que corren d'inestabilitat atmosfèrica, una ja no s'atreveix a dir el que farà d'aquí a dos dies. Aquest estiu ha estat atípic i la veritat és que a tothom li vénen en el cap les previsions, de no fa tants anys, dels experts sobre el canvi climàtic i les conseqüències de tots els despropòsits que diàriament fem amb total consciència. El temps ocupa bona part de les converses d'aquest estiu, sense que aquest tema sigui el típic tòpic recurrent per a les situacions fredes, fins i tot violentes, on una no sap què dir. Precisament he de confessar la meva afició per aquests tipus de converses, més aviat situacions, on els espais buits s'omplen amb una variada informació. Saber que no queden entrades per anar a veure el duo Chenoa-Bisbal a les festes de Felanitx, que la infanta Cristina va cridar al seu marit «coge al niño» quan el petit anava directe cap a una font o el que es posarà la senyora que després d'insistir ha aconseguit estar convidada a la festa de l'estiu per excel·lència, semblen ser informacions molt valorades en aquests tipus de converses. Per no sentir"se desplaçada, una sempre pot recórrer a les pàgines de societat d'aquests diaris nacionals que ningú es llegeix sencers perquè necessitaria més de dues hores. D'aquesta forma, es pot aportar que un president d'una república exsoviètica amb un nom raríssim ha canviat la denominació dels mesos del calendari i, per inaugurar tan significativa decisió, el primer mes de l'any durà el seu nom. Després d'aportar aquesta informació, sempre es pot argumentar que si poguessin jo m'imagino que més d'un ho farien perquè la vanitat i la megalomania no ens és tan aliè. Qui sap si després de llegir la llista de personatges més odiats i més estimats que publicava un rotatiu nacional fa poques setmanes i veure com la família reial ocupa els primers llocs acabam canviant els noms dels mesos, de les estrelles i constel·lacions.