La Clara Alexandre Ballester, de sa Pobla estant, ho sap tot. Més, molt més que el catedràtic de cultura popular de torn que recerca en els llibres, com a únic recurs (quina popular cultura!), sabia, per molts d'anys d'anar darrere l'esdevenir dels dies, que la 'monja' de l'adagi popular no era santa Margalida. Santa Margalida reclam i protecció contra els lladres (cap referència al poble del mateix nom, per favor!) era devoció de les dones petites i eixerides, diu Joan Amades. I la llegenda fa referència als seus poders contra dimonis i monstres infernals. La santa és protectora del 'perfum aromàtic de la flaire femenina'. Santa Clara, que se celebrava ahir, era la monja que l'encén. Era monja i anava acompanyada de la seva tia, santa Agnès, per fundar convents. I era reclamada per cridar el sol i el bon temps. Si per 'Santa Clara està serè i trona, la tardor serà bona' és la dita. En definitiva, la dita mallorquina de 'la monja l'encén...' fa referència més al 12 d'agost que al 20 de juliol. Santa Clara era donzella a punt d'entrar a un bordell, quan va rebre la crida de l'àngel i es féu monja. Llegenda de banda, era reclamada pel bon temps i que sortís el sol. Ahir va complir, com mai. I avui podem veure del cel caure els estels, les llàgrimes de sant Llorenç.
Així, doncs, ahir diada Clara, tornà a sortir el sol "el del cel, que l'altre...!. Els hotelers "fort i no et moguis" ens volen dur a escoltar el sermó de la crisi, ara que estem tan bé recuperant els aqüífers. L'hoteler diu que la gestió del conseller Alomar no li agrada. Sent sincers, a mi tampoc. I no afluixa i menteix quan diu que no sap qui envia els niguls negres, quaranta mil llaps forcats i litres d'aigua per les allargadisses festes de Sant Roc. I jo tampoc, si no és ell i el rei sol o el Déu saturn. Batallonades em podem dir qualsevol que sia de l'escamot. Seriosament les agafarà qui sia estrictament seriós "o sia, colló. La veritat és que el turisme no ha tengut pietat amb res, ni amb els turistes. Hauria de ser, aquesta, una veritat tan acceptada com que el turisme és el motor de l'economia illenca. Però l'illa és sols el vostre turisme? L'economia defineix qualsevol país? És important que la gent dormi tranquil·la pel bon esdevenir d'un poble o és més important l'hisendalisme actual que ho converteix tot en no"res "altrament dit, diners"?. Modestament, tothom vos coneix, sap el que feis i el que vos pescau. Si ningú vos mira, llevat del batle d'Alaró, i gira la mirada al cel és perquè plou, no perquè sia incosncient de qui sou. El fems fa pudor. El diner, a vegades, també.
El sermó de la crisi és com una d'aquestes síndries que va repartir l'Ajuntament d'Alaró entre els seus veïnats afamats en una nit d'estiu per sopar a la fresca: molt de brou, però poca essència, molta d'aigua però poc gust. Els nanets "i no les bruixes" passen d'Alcadena al castell. I «aquí queda la clara, l'entrayable transparència, de la teva cosmètica síndria, batle Josep Gomila!», que cantaven l'altre dia abans que començàs a ploure.
