cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín:

Grup d'Opinió d'Arquitectes

ARS demolitionis (comunicat urgent per a la deconstrucció)

No és necessari insistir sobre una cosa que està sent comentada en tots els rotlles mallorquins des de fa dècades: si no es fa un esforç per conservar el medi -natural i urbà- del que queda de Mallorca aviat l'illa serà del tot inhabitable. Però potser serà necessari introduir un canvi de visió sobre el que significa «millorar l'entorn». Salta a la vista que les majors agressions que està sofrint aquest entorn són les degudes a certes construccions inadequades, que envileixen veloçment les àrees que les circunden. Així, un bloc d'apartaments construït en un paratge (que va ser) idíl·lic, com Illetes, Magaluf o El Terreno, és capaç de generar una ràpida degradació al seu voltant. El Terreno era un dels barris privilegiats d'Europa en la primera meitat del segle XX, un autèntic prodigi d'equilibri urbà en un emplaçament pròxim al paradís: a la vora del bosc de Bellver i dominant la badia de Palma, carrers rectes, cases mallorquines sense pretensions, de façana llisa, sense cap arc, jardins elementals aprofitant els pins que ja existien abans de construir-se l'edifici. Cap casa superava els dos pisos d'altura i totes elles tenien vistes al mar, aprofitant el desnivell del turó. Però a partir del precís moment, històric moment a mitjan els anys seixanta, en què es va construir un edifici "un només" d'apartaments de vuit plantes d'altura, les restants cases "totes elles" van veure brutalment minvada la seva quota de paradís. Els artistes que habitaven el Terreno, i que acudien des dels països més allunyats d'Europa o Amèrica per inspirar-se, van fer ràpid les seves maletes. Un sol edifici havia estat suficient per trencar la màgia. Uns altres dos o tres blocs "no més" van rematar el barri. Al llarg dels anys setanta les cases del Terreno van baixar espectacularment de preu; algunes van ser clausurades i van romandre llargs anys abandonades pels seus amos, d'altres es van dividir en petits apartaments que van ser llogats a persones de menor poder adquisitiu, i es va iniciar la ràpida degradació física d'un dels enclavaments de la ciutat "i del món" dotada de majors valors urbanístics. Benefici? el d'uns pocs promotors eixerits que van perpetrar (en connivència amb els responsables municipals del moment) l'aberració d'aquests bloc en altura, vertaders atemptats a la imatge de Palma, a la imatge de Mallorca, i al sentit comú. El cas és aplicable a molts altres paratges de l'illa, que van deixar de pertànyer al paradís per la simple aparició puntual i aïllada d'alguna construcció aberrant. Aquesta imatge de degradació, propiciada per l'avidesa d'uns pocs i estúpidament tolerada per tots, recorre el món amb el vexatori nom de balearització. Algú podria determinar numèricament els perjudicis econòmics que van causar, i continuen causant, a la ciutat de Palma "enteneu els seus ciutadans" la construcció d'aquests dos o tres blocs al Terreno? I el perjudici que ha causat a Mallorca "a la seva imatge, a la seva cotització com a destinació turística" el bloc d'habitatges construït a inicis dels anys setanta sobre el Baluard del Príncep? Aquests bunyols aberrants ens han sortit "i ens continuen sortint" immensamente cars. No només per la degradació que causen a la ciutat i a l'illa com a lloc per ser habitat, sinó, el que per a alguns és molt més important, com a valor econòmic.

L'illa sencera es degrada "cultural, estètica, i econòmicament" amb aquests edificis.
Difícilment podrem, avui, convèncer algú que el Terreno o s'Arenal podrien recuperar el seu antic estat de privilegi paisatgístic o urbà. I tanmateix és, en part, possible. Només s'ha d'acceptar aquesta idea: una de les indústries més florents a la Mallorca del segle XXI podria (i deuria) ser la de l'art de demolir. Els beneficis no anirien a parar només a les arques de les empreses especialitzades, sinó al comú dels mallorquins. En efecte, l'argument "la major degradació la produeixen algunes construccions inadequades" ha de ser considerat també en el seu vessant invers: Quina millor manera d'invertir els diners públics "per preservar el medi ambient" que la de demolir urgentment aquests edificis inadequats que continuen generant degradació a la imatge d'Illes Balears? Acabem amb ells d'una vegada i amb la major urgència. Té sentit invertir diners a construir suposats edificis singulars que "com ha ocorregut a Bilbao" revalorin l'entorn mentre mantenim dempeus uns bunyols que ens deixen amb les vergonyes a l'aire? No és molt més sensat començar per netejar la casa abans d'emperifollar-la amb adornaments? Quan deixarem de ser tan horteres i tan nous-rics i atendrem d'una vegada al sentit comú més elemental? Els diners invertits per l'Ajuntament de Palma al Pla Mirall "uns deu mil milions de pessetes" han inundat el centre antic de la ciutat de llambordes prefabricades de formigó de dubtosa qualitat estètica, de fines llosetes de pedra abujardada, i de fanals pretenciosos. Però no ha estat capaç de demolir ni un només dels edificis inadequats que degraden, dia a dia, la ciutat i l'illa sencera. Quants d'ells es podrien hagut adquirit i demolit amb la meitat d'aquest pressupost? i quin millor destí pot haver per als diners que es recaptin amb l'ecotaxa?. Sovint es parla d'«embellir» àrees turístiques degradades.

I sovint els projectes del supòsit «embelliment» inclouen la construcció de passeigs encimentats a la vora del mar. Així, per exemple a la Colònia de Sant Jordi. No seria més sensat mantenir l'estat natural del litoral i emprar aquells diners a demolir l'edifici (un únic edifici) que degrada el paisatge d'aquella costa en molts quilòmetres a la rodona i que és visible des de tota la longitud de la platja d'Es Trenc?. Millorar un entorn no implica necessàriament afegir elements construïts; les més de les vegades, la millora més rendible s'aconseguiria eliminant una cosa de l'existent. Es tracta d'adquirir-ho, al preu real de mercat, i demolir-ho. El preu de mercat d'aquestes construcions inadequades, per elevat que sigui, és, en molts dels casos, molt inferior al mal "moral i econòmic" que dia a dia estan causant a tots els habitants de Mallorca.

Substituir la imatge degradant de la balearització "paraula humiliant que al mercat turístic s'empra com a sinónim d'aberrant caos constructiu" per una decidida acció de reconversió de certs enclavaments, és l'únic camí per recuperar una imatge digna d'aquestes illes.

El Grup d'Opinió d'Arquitectes proposa l'elaboració d'un llistat dels edificis que més perjudici estan causant a l'entorn "natural o urbà" de Mallorca, a fi de proposar a les diverses Administracions Públiques la seva urgent adquisició i demolició. Els interessats a aportar suggeriments argumentats en aquest sentit (quines construccions de Mallorca demoliria vostè en primer lloc i per què?) poden dirigir-se a grupdopinioUhotmail.com.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.