El PP Balear ha d'anar molt en compte de no començar a semblar un partit fermat. Som a un mes de l'entrada de l'any preelectoral i encara no s'ha produït la reacció dels conservadors de cara a prendre posicions per aspirar a derrotar el Pacte de Progrés el 2003. En política el temps vola i, ara per ara, no tenen un calendari clar de com establiran la seva estratègia. Esperen el congrés del PP estatal el mes de gener i fan càbales sobre quan tornarà Jaume Matas per liderar la reconquesta. Però de moment, i entre anades i vengudes als jutjats pels casos Formentera i Bitel, aquí no s'ha produït cap rearmament. I això que l'arribada a la secretaria general de José Marí Rodríguez, de manera tan sorpresiva com impetuosa, pot aconseguir dotar de major activitat i alegria l'organització. Però els manca una participaciò més activa del seu líder. Ser ministre serveix de molt a principis de legislatura, perquè donà una gran presència i prestigi al president del partit. Però ara les coses són diferentes. Ara fa falta molta de feina a peu d'obra que, de moment, no s'ha produït. I sobretot els fa falta una cosa: presentar el seu projecte de Balears alternatiu als objectius del pacte.
Per tant, han de fer via per estructurar-se com a alternativa. Si no és així, els vendrà a sobre el congrés regional d'octubre amb les maletes a mig fer. I tal volta ja sigui massa tard. No és el mateix anar a unes eleccions des del poder que des de l'oposició, on no funcionen de la mateixa manera els vots clientelars. Des de l'oposició es guanya amb imatge, molta de feina i projectes clars. I això és el que no es veu per ara.
