En Jaume dubtà una mica, no sabia si quedar a una ombra aspirant una mica la fresca matutina que a aquelles hores encara passava o encarxofar-se dins la sala de VIPS de l'aeroport menorquí. El presi l'havia convocat a les 9.15 i ell, ni que s'aixecàs per anar a pescar, havia hagut d'agafar el primer turbohèlix del matí per fer-se topadís amb l'Amo. Durant el trajecte de Son Sant Joan fins a Menorca, amb les cames estretes, arrufadetes, i la insinuació del regruix d'una lleganya que el feia sentir incòmode, tengué temps de maleir en Zaplana i l'Air Nostrum i es prometé a si mateix que, quan tornàs a recuperar el tron, netejaria aquella taca que afligia els seus subordinats. Quan veié l'helicòpter estacionat a les pistes pensà també que l'hauria pogut anar a cercar, ni que fos a Cala Rajada i ell, en comptes d'estar engomit i arrufat, hauria pogut anar estiradot. Però el presi és el presi i el vol tot per a ell, no fos cosa tengués una urgència!

Mentre debanava els seus dubtes veié un Panda polsós que venia atropellat per les pistes, el posà en estat d'alerta i començà a cantar allò d'Estopa «por la raja de tu falda...» El seat s'aturà vora ell i una veu, amagada rere un bigotí, li digué: «Estàs molt content, Jaumet». En Matas quedà astorat. «He vengut amb el Panda del missatge per passar d'incògnit, au! puja que l'helicòpter ens espera...» En Jaume arrufà el nas i totes les palatals se li feren un nus a la gola. «T'he fet venir perquè tu i jo rallarem "mira com se m'ha aferrat, en tan pocs dies, el menorquí" una estona, el renou de les hèlixs em farà perdre la vergonya, serà com si parlàs el catala en la intimitat. M'explicaràs des de l'aire, quina és la realitat de les Illes, i jo podré respondre amb coneixement de causa als periodistes... Au! puja a l'helicòpter...» Mentre en Jaume s'estirava com si d'una gandula es tractés en J.M. passà a un departament a posar-se el vestit i la corbata. Quan tornà, en Jaume l'esperava amb un somriure a la boca. «Presi, hem passat per devers Morell i he vist molts de guàrdies que es camuflaven entre la vegetació, no deuen voler molestar els indígenes...» «No, Jaumet, ara no veus que saben que me n'he anat i cerquen les ombres...» «S'ompliran de paparres... digué mig befós, en Jaume». «Et demanaran responsabilitats, són competència teva, les bestioles silvestres...» Havien entrat per Cala Rajada i a J.M li cridà l'atenció les voltadores: «Què són això, Jaume?». «"Són pistes per entrenar els cavalls"». «"Tant de senyoriu hi ha per aquí?» «No presi, són coses de pagesos, els diumenges els duen a córrer a Manacor o a Ciutat, a l'hipòdrom». «Amb la nata i crema de l'alta societat, com si fos la Zarzuela de Madrid o Lasarte de Sant Sebastià?» «"No, ja li he dit que és cosa de pagesos, bé i qualque hoteler que encara du les sabates de sola d'auto i qualque....». «"I això, Jaume, què és tan gran?» «És l'hospital de Manacor...» Però i sols no hem entrat a Mallorca i ja hi ha un hospital tan gros, deu haver-hi un llit per cada dos habitants... Espanya va bé, però les Balears millor...» «En Jaume sols tengué temps de capejar mentre cercava un eufemisme per fer baixar el presi de l'eufòria». «I totes aquestes casetones, Mallorca pareix un betlem, totes arregladetes amb la piscineta, són els pagesos que viuen tan bé, ja els has vengut a mostrar les benevolències del teu PHN, amb què podran omplir de franc la piscina...» «Són cases per llogar, presi, els estrangers les paguen a preu de canari jove, quaranta mil duros a la setmana». «Què dius, Jaume, i ja ho sap en Montoro, això? I aquests són els turistes pelats que no poden pagar l'ecotaxa? No sé si m'heu assessorat malament, Jaume? Vols dir, que no ho haguéssim pogut pactar, apujar una mica l'impost i anar a mitges amb n'Antich? No ho entenc, Jaume, m'ho hauries d'explicar: resulta que els pagesos poden dedicar-se a entrenar cavalls com si fossin aristòcrates, teniu hospitals que semblen hotels de cinc estrelles i les tanques, amb la barraca de roter un poc arreglada, produeixen més que cent quarterades de blat a Castella... I encara demanau més? I el teu Règim Econòmic Especial, què era, Jaumet? Ja ho pots dir, palla d'ordi per entretenir el personal. L'helicòpter es posà dins la carrera de Marivent, sa majestat l'esperava amb la taronjada Puig ben fresqueta, en J.M s'acomiadà d'en Jaume i li digué: a més a més no teniu embossos, amb mitja horeta hem travessat tota l'illa...