Exactament, què fa Jaume Matas amb el PP balear? Poc o res. De fet, no importa gaire. Però anem passa a passa. Fa unes setmanes en aquest espai se feien suposicions sobre l'actitud de Matas des de la sortida de Mato de la seva vida. Se'l veia aparentement pletòric. Anava a festes de partits a sa Pobla, Manacor, Palma... intentava el que ell deu considerar humiliacions al Govern balear, somreia més profidén que mai, mentia a tord i dret com en els millors temps (a Barcelona, gent del PP, discretament, va demanar disculpes per les mentides del ministre Matas en relació al batlle d'aquella ciutat, Joan Clos), en fi, que aparentment tornava ser el Matas que estàvem acostumats a veure. S'aventurava, en aquell espai, que podria ser que respongués al coneixament que seria el candidat i preparava el terreny per a partir de la tardor intentar recupear una mica d'espai polític a Balears. Però darrere de la suposició aventurada també es feia menció que fins i tot dins del seu partit n'hi havia que no descartaven res, com per exemple que tanta demostració de xuleria no fos altra cosa que no voler reconèixer que està acabat, fos o no candidat.

Han passat unes setmanes i ens trobam que en els darrers dies han sorgit des del PP altres novetats. Primer, que ara ja públicament, si bé anònimament, se diu allò que fa sis mesos se deia privadament, i també anònimament, clar: que Matas només serà candidat a Balears si Aznar l'envia a clatellades cap aquí, i que ara mateix pareix que el ministre té l'esperança que no sigui així: «jesusito de mi vida, que me quede como estoy...», resa cada dia. Pareix, idò, que el desastre de Mayor Oreja al País Basc podria sortir efecte per a més glòria del ministre que ningú no sap a què dedica el seu temps. Però en realitat, tampoc no se pot estar segur de res. A més, com que el cas Mapau segueix planejant; aleshores els Matas i companyia, sempre tan cavallers i valents, decideixen que sigui Josep Joan Cardona el que se sacrifiqui. El segon, perquè el primer ja va ser Javier Mato, que abandonà el ministre fart de les seves contínues irresponsabilitats i, també, per la poca sintonia personal que acabà per existir.

Total que el PP balear, a hores d'ara, està més embullat que mai sobre qui serà el seu candidat. L'embolic és tal que fins i tot els que no volien a Matas ara segurament ja sí que el volen. Però resulta que el ministre només ho serà, candidat, si és que finalment no aconsegueix que Aznar li perdoni el ser-ho. I per aconseguir el perdó sacrificà Mato, ara Cardona, i més tard qui sigui. No ho fa pel bé del PP balear, sinó per la seva supervivència ministerial. Aquest és l'objectiu únic del ministre. Sap perfectament que si ha de ser candidat, serà fet d'ell. L'única possibilitat que té és mantenir-se a Madrid i després passar a qualcuna de les grans empreses pseudo-público-peperes. Qualsevol altra possibilitat és la mort política i la frustració personal. Per això sacrificarà qui sigui. Però, i si Aznar l'obliga a ser candidat? Aquesta és l'esperança, ara, de no pocs del PP que fins fa no res temien aquesta possibilitat. Ara ja no perquè consideren que les eleccions ja no importen. Perdria les eleccions, quedaria a l'oposició i seria l'hora de tots els altres tapats que li estan donant corda perquè ell tot solet se pengi. Ser tan irreponsable i mancat de capacitat política té aquestes coses. Sense escrúpols i un bon Rasputín com va ser Mato, se pot pujar fins molt amunt, i ràpidament, però en el moment en què el Rasputín desapareix, ja està fet de tu. Tots els altres l'únic que volen és assegurar-se que quan et llevin d'enmig no retornis mai del món dels morts polítics.

Però això ara ja no importa gaire el que faci o deixi de fer el PP. Tot el que faci referència al 2003, ja no importa. No passa de ser una mica d'obligat teatre. L'objectiu vertader és saber com desfer-se'n, de Matas. Si aviat o, millor, esperant que se pengi. A les eleccions pròximes tenen la convicció que no hi poden fer res i que el seu hortizó d'esperança és el 2007, però per això han de tenir Matas enterrat i oblidat. Què fa Matas amb el PP balear? se demanava a l'inici d'aquest article. Idò això, molt per no res, i sobretot cavar la seva tomba política on els seus companys esperen poder enterrar-lo aviat perquè els deixi, a ells, en pau. Sigui la tomba a Madrid o a Palma. Això, ja, tant se val.