Encara que no puc afirmar rotundament que no sigui culpable, ja que jo no era amb ell ni el dia ni en el lloc dels fets, pel poc que conec Hector Pavelic, la seva història personal i la seva capacitat de no odiar aquells que tan salvatgement el torturaren juntament amb els seus, li donen unes altures ètiques i morals que no coincideixen amb la imatge de «violent líder provocador d'atemptats» que ens han intentat vendre en els mitjans de comunicació. No el veig tirant pedres, ni tan sols incitant a fer-ho. En canvi, sí que el veig fent front pacíficament amb fermesa i dignitat davant el que ell pugui considerar una injustícia, encara que sigui cometent una il·legalitat.

Perquè la legalitat no sempre és sinònim de justícia i, en aquest cas, el que és just i ètic pot ser il·legal.
Només cal recordar aquí que Sòcrates i Jesús foren condemnats a mort pel sistema legal de la seva època, Gandhi va patir nombrosos empresonaments dictats per les lleis i els jutges britànics, igual que Martin Luther King als EUA, per esmentar només alguns exemples. O, tal com va dir Henry David Thoreau: «En una societat injusta el lloc de l'home just és la presó». Per això, demano que es retiri l'ordre d'expulsió contra Hector i que s'obri una investigació que vagi fins al fons de l'assumpte i que ningú, sobretot si és molt devot i religiós, no hagi de rentar-se les mans davant un fet consumat.