Arriba el segle XXI i amb ell grans avanços de la tecnologia i la ciència. Entre aquests destaquen el de la producció de cèl·lules amb fins terapèutics, per avançar fins la a victòria sobre malalties degeneratives (parkinson), metabòliques (diabetis insulinodependents) o oncològiques (leucèmia). En realitat, el que la indústria biotecnològica pretén realitzar per mitjà d'aquest tipus de tecnologies amb fins terapèutics, és una clonació d'individus humans. Si es tractàs de la reproducció de cèl·lules o d'intervencions d'enginyeria de teixits, en benefici de la curació d'aquestes malalties, no hi hauria cap objecció ètica per la realització de dites tècniques. Però és que en veritat es tracta "els investigadors ho saben molt bé" de produir cèl·lules i teixits a partir d'embrions humans clonant éssers humans, el desenvolupament dels quals es preveu interrompre amb el fi de fer-los servir de font de preciós material biològic amb què reparar teixits i òrgans deteriorats d'un adult. El que és tècnicament possible no és, per aquesta raó, moralment admissible.