En dues ocasions, separades per una diferència d'alguns mesos, dues persones se m'han acostat pel carrer i m'han ofert adquirir una publicació a canvi de la voluntat. La gran ilusión es diu el paper en qüestió. La primera va ser pels voltants de s'Escorxador, prop de la plaça Santa Pagesa, a Palma. La segona, fa escassament dues setmanes en l'aparcament d'Alcampo, el gran centre comercial enganxat a l'autopista d'Inca: "Mira, estoy vendiendo La gran ilusión, una revista nueva que ha sacao La Farola... Ja l'havia fullejat feia uns dies. Era el número 47 de l'esmentada capçalera, de periodicitat mensual i corresponent al mes de maig: Montxo Armendáriz i Lucia Jiménez, director i protagonista, respectivament, de Silencio roto, una pel·lícula sobre els maquis. El titular de portada era precisament una citació d'Armendáriz: «He querido contar la historia desde el lado de los perdedores y de las mujeres». La revista és en realitat una publicació que molts i moltes haurien agafat en l'entrada dels cinemes Renoir, de Palma, que la distribueixen gratuïtament junt a les sales germanes de Barcelona, Saragossa, Madrid i Valladolid. Els perdedors de la nostra societat, els segregats del benestar tenen tot el dret del món a buscar-se la vida, encara que la vida sigui una dosi d'heroïna. Al cap i a la fi, quan un ionqui t'aborda així no fa altra cosa que posar-te amb tota l'educació que li permet el moment un mirall davant que ens incomoda sempre: la insolidaritat que alimentam cada dia ens fa mereixedors, com a mínim, de l'estafa de baixa intensitat. Però allò que sí que té delicte és que embrutin la feina d'uns altres desplaçats socials, precisament d'aquells germans seus que intenten també buscar-se la vida fent de veu dels marginats, com són els venedors de La Farola, La Calle...