No tenc cap tendència a parlar sobre temes que no pertanyen al nostre àmbit polític o al nostre àmbit cultural. Evidentment, que dins aquest àmbit polític s'inclouen les nostres relacions amb l'Estat espanyol i amb el poder central, negar la realitat, no és una bona manera d'intentar la seva transformació. És per aquest motiu, que tota la problemàtica basca, que ompl tant d'espai als mitjans de comunicació, no crec que mereixi molts comentaris des d'aquí. És un problema bàsicament basc que des d'allà han de resoldre, de fet, des d'un punt de vista social i estructural és una qüestió exclusivament basca. Feta però, aquesta puntualització, també cal dir que la criminalització que del nacionalisme basc està fent la brunete mediàtica afecta, per extensió, tots els nacionalismes de la dignitat que existeixen a l'Estat. Precisament, des d'aquest vessant cal seguir amb atenció dues convocatòries electorals que han de tenir lloc en dates molt pròximes, som pensant en les eleccions basques i les gallegues. Perquè els que feim columnes als diaris podem gastar molta tinta constatant la involució autonòmica o l'autoritarisme de la nova majoria política a Madrid, però l'elecció democràtica ens pot indicar que això no es percep o no compta per a la ciutadania. Indubtablement, totes dues convocatòries són prou diferents, no només per conjuntura, sinó també per punt de sortida. Per conjuntura perquè a Euskadi les eleccions han estat insistentment reclamades per l'oposició, com si els resultats els haguessin de dur a un escenari de més fàcil solució, cosa totalment incerta, perquè segurament les coses romandran de la mateixa manera, i si no és així, el que es produirà és una tensió encara més forta del conflicte; sigui com sigui, al País Basc, el terrorisme i les seves funestes conseqüències embullen massa el panorama i, per tant, l'extrapolació dels resultats al debat sobre més centralisme o més autonomia és complicada. No succeeix el mateix amb el cas gallec, des del mallorquinisme polític moltes vegades s'ha vist aquest país com un referent de les tendències de vot que es produiran a les Balears, la dominació total del conservadorisme espanyolista eren fets massa paral·lels, la desaparició de Coalició Gallega era interpretada com la impossibilitat d'un nacionalisme moderat de centredreta, la unificació de tot el nacionalisme gallec al voltant del Bloc va ser interpretada com el preludi de la fusió dels moviments nacionalistes de les nostres illes. Ja se sap que els que escrivim hem d'elucubrar una mica, i fer projeccions que després no es compliran, i dins aquest exercici, la comparació, sempre odiosa, és una de les fonts de la predicció a realitzar i cridada al fracàs més estrepitós. Dit això, si el Bloc Nacionalista Gallec és capaç de créixer, i superar els excel·lents resultats de la passada convocatòria, la preocupació per la dimonització quedarà una mica atemperada, serà que la penetració dels mitjans populars no és tan forta com de vegades tendim a pensar. Si el nacionalisme perifèric (sic) no resisteix en aquests dos importants territoris, el procés de tancament de l'Estat de les autonomies haurà donat una volta més al pern; i si a això hi afegim l'absoluta tebior de Convergència i la manca d'enfrontament amb les mesures regressives per l'autogovern, dibuixarem un panorama ben negre per a les il·lusions generades per la Constitució i el seu redactat obert i ample. Si la famosa Declaració de Barcelona havia de significar alguna cosa, entre d'altres, era aconseguir la col·laboració i suma d'esforços dels nacionalismes identitaris de l'Espanya plural i diversa, de l'Espanya plurinacional. Si els seus components s'esfondren el front comú perdrà tota la seva potència i, en conseqüència, la lluita per l'esmentada diversitat i pluralitat quedarà òrfena, i d'aquí a l'homogeneïtzació no hi haurà més que la darrera passa. Ja ho diu la saviesa popular, en el bon sentit del terme: cada poble fa sa guerra; ara bé, tot i això, aquesta és una veritat vàlida per encarar les qüestions internes de cada col·lectivitat, però no ho és en el cas de les nacions minoritzades dins potents estats occidentals i dins un context de globalització. Si els fonaments (institucions i partits) sobre els que s'asseu la recuperació de quotes de sobirania i apuntalament d'identitat, trontollen, l'aznarisme triomfarà i aleshores sí que el nostre futur com a poble serà ben negre. Convé prestar atenció i anar vius, perquè les circumstàncies són ben delicades.