La crisi de les vaques boges ha provocat una forta alarma social. Per pal·liar-la i evitar que es convertesqui en una catàstrofe sanitària els governs s'han vist obligats a realitzar grans inversions destinades a controlar la qualitat de la carn que arriba a les botigues i a compensar els ramaders que no poden donar sortida als seus animals.
Ara ja es comença a xerrar que és possible que l'encefalopatia espongiforme arribi a afectar els xots i les cabres, degut que molts d'ells són o han estat alimentats amb pinsos d'origen animal. Qualcú ha advertit que els pollastres també en mengen i n'hi ha que no volem peixos de piscifactoria que també consumeixen pinsos d'aquesta mena.
Com així s'ha arribat a l'aberració d'engreixar animals herbívors amb una alimentació carnívora? No es podia preveure que el seu metabolisme forçosament havia de respondre amb qualque disfunció?
Pens que el desllorigador del problema s'ha de cercar en l'afany econòmic i l'augment desmesurat de la població, que obliga a produir més aliments amb els mateixos recursos naturals que abans. La solució ha estat l'agricultura industrial, que permet produir més amb la mateixa extensió de terreny. Es tracta que tothom pugui menjar i ho pugui fer a un preu prou assequible. Per això s'introdueixen adobs químics, se construeixen hivernacles amb sofisticats sistemes de reguiu i climatització, s'alimenta el bestiar amb proteïnes de més valor energètic que permeten un engreix més ràpid o es creen espècies transgèniques per enginyeria genètica. D'aquesta manera s'aconsegueix augmentar molt i molt la producció agrícola i alimentar així molta més gent que, a més a més, com que té més capacitat econòmica, no se conforma en menjar faves bollides i sopes amb col com feien els nostres avantpassats de tot just dues generacions enrera.
Però aquesta progressió geomètrica té els seus límits, uns límits que tot just començam a entreveure i que ens haurien de fer reflexionar sobre aquest camí sense retorn. Els economistes tradicionals no se cansen de dir que s'ha de créixer econòmicament sense aturar i que, per anar bé, la població ha de continuar augmentant, ja que en cas contrari la Seguretat Social no podrà garantir les pensions. Per això, afirmen, cal tenir més fills o importar mà d'obra immigrant. Altres economistes com Hardin o Daly, emperò, pensen que la tecnologia ha proporcionat recursos i negocis nous, però ha progressat tant que en els camps que depenen més directament dels recursos naturals, ja no es pot augmentar més l'aprofitament, per la qual cosa, el que s'ha de fer és disminuir el consum i l'única manera d'aconseguir-ho és que minvi la població. L'economia ha estat basada en el principi de l'oferta i la demanda. Però avui sabem que hi ha externalitats fora del mercat, costs no assumits per les empreses que al final paga el conjunt de la societat, com està passant amb el tema de les vaques boges. Cal considerar l'explotació de recursos naturals com a consum de capital i no com a ingrés, ja que d'aquesta manera s'arriba a considerar que un país pobre que està exportant els seus boscs té creixement econòmic quan, en realitat, s'està carregant el seu capital natural.
Una economia racional ha de garantir la sostenibilitat dels recursos naturals i proporcionar una política de redistribució que eviti desigualtats socials per tal que sigui efectiva a llarg termini. Sinó, no només des del punt de vista mediambiental, sinó des de l'econòmic, no serà més que pa per avui i fam per demà.
