Queden dos anys i mig per a les eleccions municipals i ja comencen els moviments preelectorals amb vistes a la batalla de Palma de 2003. En el PP Rodríguez pensa en si tornar a presentar Fageda per seguir mandant, i pareix que és l'opció, a hores d'ara almanco, més clara. Seria el millor per als seus interessos perquè el batle és un home gris que no aixeca passions de cap tipus. Excepte els seus damnificats més directes ningú no té opinió sobre ell. És el batle i prou. Això, en una ciutat tan desmotivada en relació a tot el que sigui l'interès públic com és Palma, és un punt al seu favor. La mediocritat de Fageda és el seu millor argument, encara que pugui no semblar-ho. El 2003 durà 12 anys de Batle. Els mateixos que va estar a Cort Ramon Aguiló. El socialista va ser un home amb carisma i se'l recordarà. En contrast, de Fageda, tres dies després de deixar la batlia, ningú no se'n recordarà ni de quina cara té. Però el cert, el que compta, és que, com a mínim, haurà governat tant com Aguiló. Aquesta mediocritat el fa ser un excel·lent candidat per a uns ciutadans masoquistes. Si repeteix de cap de llista, l'oposició ho tendrà difícil. Els opositors, ingenus, se pensen que tot se tracta de trobar un bon candidat amb carisma i popularitat per enfrontar-lo a la mediocritat de Fageda. Greu error, creure's això, a Palma. Basta fixar-se en la característica compartida per Fageda i Aguiló.
Tot dos varen ser candidats la primera vegada perquè els respectius partits o no trobaren ningú més o no creien que aconseguissin guanyar. El 1979, Ramon Aguiló va ser elegit batle per a sorpresa de tothom, sobretot d'ell mateix i del seu partit. El 1991 Fageda se convertí en el batle després d'anys d'arrossegar-se per l'oposició sense que ningú no el conegués i, també, després que el seu partit l'humiliàs cercant pertot un bon candidat que no trobà, perquè ningú no ho volia ser pensant què se perdria. O sigui que de carisma i popularitat prèvia, no en fa cap falta, per ser batle de Palma. Quan se llegeix això de què en el PSIB pensen en substituir el precandidat Antoni Roig per un conseller o consellera, amb la delirant teoria que tendria més bon cartell (és que qualcú se creu de veres que un conseller és conegut i/o apreciat per la ciutadania?), és quan se demostra com de lluny de la realitat de Palma viuen molts partits. L'actual oposició només té dues vies per poder desbancar el PP el 2003. Una, a partir de la feina de partit i no tant per qui siguin el caps de llista. Si de veres volen aspirar a poder pactar per governar seria molt millor que se dedicassin a fer feina. No als despatxos, presentant milers d'iniciatives que mai no serveixen de res, sinó sortint al carrer. Però això hauria de consistir en poder explicar als ciutadans que els seus partits, que governen el Consell de Mallorca i el Govern balear, se preocupen molt per Palma i pels palmesans. Que puguin dir que un o altre conseller del Consell o del Govern visita cada setmana una barriada, parla amb els veïnats, se reuneix amb associacions ciutadanes (i no per a la foto, només), fa un cafetet a un bar que no sigui els de les rodalies dels despatxos, veu i ensuma la porqueria que pertot hi ha, va en bus, camina per la ciutat, intenta ajudar ciutadans en conflicte contra Cort... El problema, clar, és que aquesta feina no la poden fer, perquè els qui governen el Consell i el Govern no tenen la més mínima sensibilitat cap a Palma, quan no és que directament la desprecien; desacreditant així l'oposició com a alternativa. Amb aquest panorama Fageda té molt poca feina a fer per seguir fent com si fos el Batle, i l'oposició només pot aspirar, indistintament de qui siguin els seus candidats, a desallotjar el PP de la batlia a través de la segona opció: que el PP perdi tot sol les eleccions per mor de guerres internes, repetint a Palma la gran proesa de Matas el 1999 a tot Balears.
