Diàleg

Un milió de persones reunides contra el darrer atemptat terrorista d'ETA a Barcelona fan molt d'efecte, almenys sobre la gent al carrer. No sabem quin serà el que tendran sobre ETA, malauradament, ni tampoc no sabem molt bé quin tendran sobre le govern. Tots dos podrien interpretar la manifestació com evidència que van bé i no sentir"se obligats a fer res. Però les paraules d'un discurs, que poden ignorar, però que hi eren, els deien que havien fracassat. Es va demanar el diàleg per posar fi a la violència. És justament el que el govern de Madrid no vol sentir i segurament el que l'ala dura d'ETA no vol sentir. Entre els dos faran que sigui el més difícil de demanar. Però fixau"vos que en els moments més durs del conflicte basc, quan la pressió és insostenible, hi ha algú que perd la por i demana diàleg, exposant"se a les acusacions de debilitat tant d'un costat com de l'altre. En realitat demanar el diàleg és una de les accions més valentes, i potser més sensates que es poden prendre. Però només demanen el diàleg els que per un motiu o altre han vist que el discurs dels que es veuen guanyadors és ben buit.