nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 16°
21°

Pinochet

La supèrbia occidental, i molt especialment la supèrbia espanyola han quedat ben explicitades amb la darrera decisió dels tribunals xilens, resolent el desaforament del Dictador Pinochet i, en conseqüència, posant damunt la taula el seu possible processament per accions delictives i criminals. Durant tot el període de la Gran Bretanya, semblava que només en aquesta part del món se sabia el que és la democràcia i, per tant, era l'única banda del planeta on efectivament es faria justícia. Quina lliçó per a molts exfranquistes reciclats! És evident que el tirà xilè no anirà a la presó, la durada del contenciós judicial i la seva avançada edat (85 anys), ho impediran; de totes maneres és també obvi que la seva actuació pública i genocida no haurà quedat esborrada com si mai no hagués fet res de dolent. Franco i Pinochet moriran al llit, però el primer ho va fer conservant el seu poder absolut i condicionant una transició política, de la qual per cert, ens hem cansat de constatar les virtuts sense dedicar-nos, ni poc ni gens, a posar de rellevància els seus defectes. Que un senyor mati impunement és una de les coses que més rebuig crea a un estat de dret. El respecte als drets fonamentals de les persones i de les col·lectivitats és l'únic punt de partida que permet assolir una vida en pau i amb convivència. Que els hereus de la dictadura feixista nascuda de la derrota militar de 1939 ens vulguin donar lliçons de democràcia no deixa de ser d'un macabre cinisme inadmissible. No hem de negar que el pensament de les persones pugui canviar, i no seré jo qui dubti del perfil perfectament democràtic dels conservadors espanyols nascuts dels residus del franquisme; ara bé, el que no em sembla presentable és que aquests puguin dubtar d'aquest perfil en el cas dels socialistes, veladament, o en el cas dels nacionalistes bascs del PNB de manera explícita. L'exercici de desmemòria que les nacionalitats i regions de l'estat duguren a terme els darrers cincs anys dels 70 és tan bèstia que avui assistim empegueïts a autèntiques mostres d'impudícia i desvergonya. Ho comentava l'altre dia en Tomeu Martí en un article magnífic sobre les declaracions d'un regidor que s'oposava al canvi de noms d'uns carrers amb llinatges encara de perfil d'unitat de destí en l'universal. Al final resultarà que els espanyols en lloc d'ensenyar als xilens el que és la democràcia i un sistema fonamentat en l'imperi del dret, hauran d'anar a què els facin classes del que és perdonar però no oblidar els assassins i els transgressors sistemàtics dels drets més elementals de la persona humana. Perquè al final de tot aquest enrenou crec que no hi ha un càstig al passat, sinó una deslegitimació de cara a l'esdevenidor. No es tracta tant de ficar dins el presidi a Pinochet, sinó que el poble xilè vegi ben a les clares qui era aquest home i què va fer; si això queda clar, segur que quan es vulgui canviar un carrer que dugui el seu nom les coses resultaran bastant més senzilles, i l'oblit i una pretesa ignorància no seran al·legables. La reconciliació és una fita irrenunciable, però reconciliació no té perquè significar un desert de records. La història s'ha de conèixer i interpretar, des de la pluralitat d'òptiques, però amb l'objectivitat mínima que requereix; escriure la història al gust de qui ostenta el poder provoca disfuncions socials i és un ús poc democràtic de les institucions, massa vegades se l'ha utilitzada per crear consciència nacional i no per aprendre qui som i d'on venim, no alguns, sinó tots. De fet, aquests dies i de la mà d'una majoria absoluta ens volen retornar a aquella història de glòria i de pondre sol que el franquisme va practicar fins a la caricatura. A l'estat espanyol no s'ha sabut recordar com pertoca als qui varen acabar amb un govern sortit d'unes eleccions lliures, i el que és pitjor la nova majoria democràtica ens vol tornar instaurar en la desmemòria i el rentat de cervell. Quantes coses hauríem d'aprendre de Xile?

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.