Nous reptes nacionals

El nou Govern de Progrés de les Illes Balears mitjançant dues propostes polítiques es pot ben dir que ha pujat el sostre nacional. Som pensant en la policia autonòmica i en la selecció de futbol. Totes dues iniciatives tenen una càrrega simbòlica bastant destacable. La policia no es pot considerar com un repte nou, molts eren els sectors polítics i culturals que l'havien reclamada d'una manera més o manco explícita. El que és nou és que l'executiu balear assumeixi aquest compromís, i més si tenim en compte que existeix a nivell estatal una certa remor de tancar aquest tema. Sembla que PP i PSOE podrien pactar no crear nous cossos policíacs autonòmics. Doncs bé, precisament per això la posada en marxa de la seguretat pública balear és urgent, i en aquest sentit tant hi fa que en principi només pugui tenir com a funció la de protegir els edificis institucionals. Aquests vint anys llargs de democràcia ja ens haurien d'haver servit per aprendre que a Madrid, en matèria de transferències, una de les millors vies d'actuació és la política de fets consumats. L'estratègia consisteix primer a crear la policia i que funcioni, i després discutir la seva legalitat, dotació i ampliació amb el Govern central. En qüestions d'autogovern sembla encara més difícil anar endarrere que anar endavant, els partits estatals juguen a congelar el procés, el seu objectiu és intentar que no avanci. Poca gent s'atreveix a proposar la retallada del procés, sobretot després del fallat intent de l'harmonització; així, aquesta via a la baixa sembla haver quedat sense predicament. Tenir policia pròpia no és quelcom intranscendent, i no ho és, no només per qüestions de respecte lingüístic, no ho és, sobretot, perquè a nivell dels carrers de les nostres viles i pobles canvia el paisatge, trastoca la nostra realitat visiual diària, per dir-ho gràficament: enlloc de veure cada dia el jeep de la Guardia Civil amb la bandera espanyola, veurem el jeep balear amb la nostra bandera. Però, no és intranscendent de forma principal, perquè ens permetrà sortir de l'atzucat de cada any; un país amb un canvi de població i de problemàtica tan dràstic cada sis mesos ha de menester comptar amb les eines necessàries per respondre a aquesta especificitat. És impresentable que cada any aquesta societat hagi de passar una penada si el Ministeri de l'Interior dedicarà prou efectius i els farà arribar amb prou puntualitat per afrontar la temporada turística. La seguretat és un factor més d'un producte turístic de qualitat, per tant, guanyar-ne vol dir millorar la nostra principal font de riquesa. En definitiva, tant per ambició nacional com per eficàcia pràctica, vehicular un cos policíac balear és positiu. Val a dir però, que això s'hauria de fer de manera ràpida, guanyem primer la batalla simbòlica i jurídica, després anirem per l'eficàcia i el desplegament efectiu al territori. Avancem en l'autogovern via fet consumat, la resta ja arribarà. Hi ha prou consens i prou majoria, existeix una necessitat tangible per tirar endavant, ara cal una actuació política molt diligent i si és menester trencadora. Capficar-se en discussions jurídiques seria un error, en la mesura que existeixi un mínim fonament per poder construir el nostre edifici policíac, cal començar a fer feina al solar, tot i que no tenguem tots els permisos. Anar per davant la burocràcia la pot condicionar. La proximitat electoral converteix aquest moment en un bon moment per estrènyer. Aquest Govern té l'obligació de fer sortir la nostra comunitat del pou del cafè per a tothom, ha fet una passa amb la pujada de les pensions i, en conseqüència amb l'esborrany d'un espai social balear, ara cal que ho faci en matèria de suguretat. Som una nacionalitat històrica, amb els drets que això comporta. No hem d'esperar que aquests drets siguin reconeguts per ningú, simplement els tenim, ara bé, per palesar la seva tinença cal exercir-los. Al Govern li correspon, és ben hora que després de setze anys ho faci. En allò referent a la selecció, només puc dir que bé es mereix un altre article.