El Pacte de Progrés es segellerà finalment sense vencedors ni vençuts, sense grans beneficiats ni grans perdedors. És el millor que podia passar als partits que l'integren. El diàleg intern entre els integrants de la coalició és l'única garantia que tenen perquè l'aventura que començaran la setmana que ve arribi a bon port. La gestió no es podrà fer per compartiments estancs ni cap organització pot ser obligada a combregar amb rodes de molí.

També haurien de tenir presents els 28 diputats del Partit Popular, com un recordatori que les Illes han demanat un canvi, però continuen sent "o almanco aquesta és l'actitud mental més difosa" conservadores.

Els anys de govern del PSOE a Madrid serviren perquè els amants de l'esquematisme, se'n temessin que la corrupció, la prepotència i l'art de la claveguera, no eren patrimoni de la dreta. El reconeixement que la ideologia no redimeix de la misèries humanes és un èxit de la democràcia i altre advertiment que els nous governants hauran de tenir molt present. És més, saben a la perfecció que aquesta és, per ventura, l'única cosa que no els perdonaria el seu electorat. La gent d'esquerres no vota la dreta, però en determinades circumstàncies opta per la inhibició..

Sobretot, però, els convé despertar la il·lusió que ni ells ni el PP han estat capaços de suscitar, si hem de fer cas a l'elevat abstencionisme del 13-j. Aquest objectiu s'assoleix no només amb simbologies, sinó donant solucions als problemes reals.