Una ciutat sense imatge és una ciutat perduda. El maquillatge urbà, els fanalets i les palmeretes són un valor inqüestionable a l'hora de vendre una ciutat a l'exterior. Com en qualsevol àmbit de la vida, avui, la façana és bàsica per vendre.

La majoria dels projectes que hem vist a Palma als últims anys eren com l'empolainar-se abans de sortir a sopar, com la gomina o el llapis de llavis. Hi ha hagut ben poques reformes estructurals, sobretot perquè és difícil reformar en aquest nivell qualsevol ciutat si no és invertint un capital que, moltes vegades, després no llueix tant de cara a l'exterior. Són reformes interiors, arreglar el traster de casa, treure la merda del pati de veïns.

Però són aquestes les accions que reverteixen d'una manera més duradora en la qualitat de vida dels ciutadans. En les darreres setmanes hem sentit que des de Cort volen engegar la Falca Verda i, fins i tot, ampliar-la fins al moll Vell. Encara que aquesta acció tengui un component molt alt de cosmètica, és estructural. No hi ha dubte. Com el soterrament de les vies.

Si aquests projectes no són pur artifici preelectoral i és veritat que hi ha una voluntat clara d'actuar en aquest sentit, Palma estarà a punt d'iniciar una metamorfosi clau. Però resulta estrany que tot aquest moviment no s'iniciàs fa dos o tres anys...