La felicitat

A un servidor, de totes aquestes coses sempre em preocupa quant costen i qui ho paga. No ho he arribat a aclarir, però no m'estranyaria que una part dels meus impostos i una part dels impostos de vostè hagin contribuït per un camí o l'altre a la viabilitat d'aquest congrés. Però això és tota una altra qüestió, i no gens trivial, per cert: els camins pels quals els diners públics arriben a determinats estadis finalistes són, de vegades, vertaderes obres d'enginyeria pressupostària "i semàntica.

De la felicitat també s'ha dit que té o pot tenir alguna cosa a veure amb l'aproximació als objectius que ens traçam en aquesta vall de llàgrimes. Dec a les meves relacions d'amistat amb el pintor menorquí Josep Vives Campomar una història real que seria molt reveladora: a una al·lota que trescava per Menorca i tenia per model Paloma San Basilio o una cosa semblant, li preguntaren: «¿Y a qué aspira usted en la vida?». La resposta fou clara: «A grabar un LP».

Aquesta al·lota almanco tenia "o té encara, ho ignor" molt de terreny guanyat: si saps a què aspires en aquesta vida, pots dissenyar una estratègia d'aproximació a l'objectiu, i aleshores no hi ha passes perdudes: la felicitat podria tenir alguna relació amb aquest assumpte. Aspiracions que defugen qualsevol alè d'ambigüitat, aspiracions amidables i amb resultats constatables: aquest deu ser el camí de la felicitat. Si no, t'has de conformar filosofant, fent-te el líric profund, dient allò que no hi ha més paradisos que els paradisos perduts o que la felicitat és allò que es recorda. No. Jo també vull gravar un LP.