algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 22°
24°

Perill de colossal injustícia social postpandèmica

Les evidències comencen a ser tant clamoroses com alarmants. S'està, a col·lació de la recuperació economia postpandèmica, guarnint una colossal injustícia social.

Quins han estat globalment els grans perjudicats dels devastadors efectes econòmic-socials de la crisi sanitària mundial provocada per la covid-19? Sens dubte les poblacions empobrides són les grans i més intensament perjudicades. Segons el Banc Mundial (BM) s'ha invertit, per primera vegada en una generació, la tendència a la baixa de la pobresa mundial, i, només en 2020, més de 100 milions de persones van començar a patir una situació de pobresa extrema. Aquesta no és una informació que hagi de llegir-se com un assumpte de macroeconomia mundial. Hi ha algú que no conegui a cap persona que no hagi afegit pobresa a la pobresa (que hagi augmentat les seves carències materials extremes) a Mallorca?

Val a dir que el Banc Mundial no és ni una ONG de caritat, ni una organització esquerrana, i que, tot discrepant en moltes ocasions de les seves propostes i actuacions, és molt difícil qüestionar -fins i tot des d'una perspectiva crítica- les seves anàlisis. Per això crec important tenir en compte que, segons les seves anàlisis (setembre 2020), per a molts països pot considerar-se la dècada de 2010 una mena de "dècada perduda" perquè les pèrdues en els ingressos per càpita van revertir 10 anys o més de guanys. I, endemés, en general les treballadores i els treballadors informals (caldria afegir-hi les persones treballadores precàries), i les micro, petites, i mitjanes empreses són les més afectades per la pandèmia. No crec, més aviat tot el contrari, que aquesta prospectiva global divergeixi d'allò que ha passat a les Illes Balears.

La pregunta clau és, doncs, si la bateria de plans i fons (crèdits, ajudes directes, indirectes...) mobilitzats per "tutti li quanti" –des del Banc Mundial, a la UE, passant pel Banc Central Europeu, o el mateix Estat Espanyol- van dirigits prioritàriament a qui més ha patit i patirà.

És difícil contestar amb rotunditat en un sentit o un altre. Un dels grans dèficits de tot plegat és la falta de transparència No obstant això, se sap, gràcies a les recerques periodistes de El Salto, que en l'àmbit espanyol entre les grans empreses beneficiades pels avals de l'ICO figuren les aerolínies Iberia, Vueling, i, fins i tot, Air Europa, les constructores OHL i Sacyr, El Corte Inglés, el gegant de la moda Mango, la companyia de telecomunicacions Més Mòbil, o el fabricant d'armes Maxam. Són només mers exemples. Com ho són que, en l'àmbit europeu, segons la informació de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), en els primers rescats per part del BCE, ja figuraven privilegiadament grans corporacions com ara Carrefour, EasyJet, H&M, Bayer, BMW, Shell, Nokia, Adidas, o les espanyoles Abertis, ACS, CEPSA, Enagás, Ferrovial, Iberdrola, Naturgy, Xarxa Elèctrica, i Repsol.

En definitiva, per fer transparent el rescat econòmic postpandèmic, i evitar una colossal injustícia social que engrandeixi les desigualtats prèvies, convindria articular una resposta social entorn del que ens és més pròxim, urgent, i ingent, és a dir, al voltant del NextGenerationEU, i, a tall d'exemple, prendre com a orientació d'actuació aquesta guia intitulada "Guia NextGenerationEU: més ombres que llums. Anàlisi dels fons europeus de recuperació i resiliència: oportunitats, deficiències i propostes".

Cal impedir la injustícia social postpandèmica. Cal recordar aquelles paraules de Bertolt Brecht: "La injustícia és humana, però més humana és la lluita contra la injustícia".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris