cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 22°
22°

Jo també els deman una signatura a ells

184555

Aviat farà dos anys que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU va exigir a Espanya l'alliberament immediat dels presos polítics catalans i la seva indemnització. Segons aquest grup de les Nacions Unides, la detenció dels dissidents catalans va ser resultat "de l'exercici dels seus drets a la llibertat de consciència, opinió, expressió, associació, reunió i opinió política", i contravé articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. A més, també conclouen que han vulnerada la seva presumpció d'innocència. Tot això no s'era vist mai enlloc a l'Europa Occidental de la postguerra ençà. Així és que, segons aquest Grup de l'ONU, els presos polítics no tenen res de què demanar perdó. I l'estat, per tant, no té res a perdonar-los.

Idò bé: d'aquesta setmana endavant, tots vosaltres, com jo mateix, estam exposats que militants d'un partit que s'autoaconsidera «inspirado en los valores de la libertad, la democracia, la tolerancia y el humanismo cristiano de tradición occidental», ens demanin pel carrer o a ca nostra que signem contra els indults a aquests presos polítics. Estic segur (i el temps me llevarà la raó o la me donarà) que el govern de l'Estat fa la maniobra d'indultar-los no per convicció, sinó per avançar-se a les ordres que sap que aviat li vendran de l'Europa judicial (independent de veres del poder executiu i legislatiu, no xantatjable ni comprable, a diferència dels governs euromercaders del Mercat Comú) i per així evitar haver-se d'engolir el calàpet d'obeir cap instància superior a ell, l'estat borbònic.

Me crida l'atenció tanta de sensibilitat d'aquest partit contra unes urnes i unes paperetes i que, en canvi, se negui a condemnar el franquisme, és a dir, el cop d'estat, la guerra civil i la dictadura feixista d'en Franco.

L'humanisme cristià predica amor i perdó. No odi ni càstic. Jo també m'hi identific, amb l'humanisme cristià. Mirar cap enrere no és cristià. Ni és bo per a la salut. No m'agrada remolcar merda. No m'agrada remolcar-ne ni que me'n remolquin. Ara bé: jo pens dues coses:

Una, són ells els qui me demanen que jo compartesqui els seu odi contra els presos polítics. No sóc jo que m'avanci a ells a demanar-los que signin contra ningú per pensar d'una determinada manera.

I dues, la condemna al franquisme no és remolcar el passat. No. És present perquè els crims contra la Humanitat no prescriuen mai enlloc del món. Això ho tenen ben present per exemple a Alemanya, on, encara avui, si hi agafen cap criminal d'aquell temps, encara el jutgen per molt que tengui 100 anys. I, amb les víctimes de n'Stalin, d'en Mao, d'en Hitler o d'en Franco, jo pens lo mateix que pensen sobre les víctimes de la ETA els arreplegadors de signatures: «No hay que olvidar jamás».

El dilema és: com combatem l'odi ideològic? Com combatem l'odi ètnic? Sí, ètnic perquè, si no ho fos, també odiarien Portugal i Sudamèrica, que un dia també se feren idependents. Com combatem l'odi que fomenten amb les signatures? Callant i atorgant? O convidant-los a condemnar les atrocitats que no condemnen, tan falaguers com són a condemnar unes urnes?

Me sap greu pels meus amics i coneguts que, de bona fe, enyoren el genocida Franco. En callar i atorgar per no moure brega, sense voler, contribuïm amb el nostre silenci còmplice a normalitzar la repressió i el genocidi com a eines de lluita política.

Si són tan sensibles a unes urnes, no tenc cap dubte que seran igual de sensibles a signar contra les atrocitats del terrorisme franquista. Les enumer EN EL SEGÜENT FULL que els tenc preparat perquè el signin si els top demanant-me que signi contra els presos polítics:

SET PROPOSTES A QUALSEVOL QUE ME DEMANI QUE SIGNI CONTRA ELS INDULTS ALS PRESOS POLÍTICS:

A TU, que me demanes que jo signi contra els indults als presos polítics tancats per l'estat espanyol per haver promogut un referèndum democràtic d'autodeterminació a Catalunya l'any 2017, com el celebrat sense cap problema a Escòcia l'any 2014;

A TU, que criminalitzes els promotors del referèndum democràtic català de l'any 2017 i que els difames acusant-los de “sedición” (sense haver empunyada ells cap altra arma mai més que urnes i paperetes); i que els acuses de “malversación” (sense haver-se embutxacat ells personalment ni un euro) per haver tirada endavant la consulta democràtica, després d'haver intentat ells debades 17 vegades acordar-la amb l'estat espanyol,

A TU, JO TE DEMAN:

Que, així com jo condemn els 50.000 assassinats polítics comesos en la reraguarda republicana espanyola en la guerra civil del 1936-1939, TU I EL TEU PARTIT CONDEMNEU igualment (així com també condemn jo):

1) El cop d'estat promogut pel genocida Franco l'any 1936.

2) La guerra civil que va s eguir el cop d'estat, amb 200.000 morts.

3) Els bombardaments aeris de població civil (mai vists enlloc del món fins aleshores), amb milers de víctimes civils indefenses, a Madrid, Durango, Jaén, Gernika, Cartagena, Alacant, València, Alcañiz, Reus, Tarragona, Lleida, Barcelona, Granollers i Figueres, comesos per l'aviació feixista d'en Mussolini i nazi d'en Hitler, d'acord amb en Franco.

4) La desaparició i l'extermini de 114.226 persones per causes polítiques, que se va esdevenir a la reraguarda feixista entre juliol del 1936 i desembre del 1951, segons el report *1407 270*, de dia 2 de juliol del 2014, del Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries de l'ONU, devers 50.000 de les quals comeses entre el 1939 i el 1951, passada la guerra, unes xifres de desaparicions polítiques forçades tan sols superades en la Cambòdia comunista del genocida Pol Pot, i que multipliquen per 38 les desaparicions en el Xile d'en Pinochet i per 114 les víctimes de la ETA.

5) L'assassinat de 4.427 ciutadans de l'estat espanyol en camps d'extermini nazis.

6) La dictadura que va imposar el genocida Franco durant 40 anys a l'estat espanyol.

7) El robatori de 300.000 infants durant la dictadura feixista d'en Franco a l'estat espanyol.

Nom i llinatges:

Document d'identificació personal:

Signatura:

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni, fa devers d'un mes

La situació bèl·lica creada entre els anys 1930 i 1960 correspon a una altra generació.
Jo te deman que aturis o participis a aturar lo actual,
la situació iniciada des de 2000 (posem per cas).
Tenim una època demencial promoguda per castas: metges (casta sanitaria), politica, jutges (judicial), militar, policia, mestres, periodistas, antenistas (electricistas).
Vull dir que cada època té el seu mal i se ha de combatre el mal actual, però tenim aquests gremis, principalment els metges, que estan locos, que mos duen cap el precipici.



Bastaria que els antenistas aturassin i desmantallàssin la seva tasca i aturarien el camí cap el precipici.
Tots aquests gremis que he mencionat són els culpables per haver actuat per omissió o comissió.
"Si els periodistas haguéssin informat .... "
"Si els mestres haguéssin ensenyat ..."

Valoració:1menosmas
Per com hi ha món, fa devers d'un mes

Ja sabiem que la justícia europea era i vindria amb retard, però quan arribi, la forta plantofada que li caurà als feixistes espaÑols es sentirà des del planeta Saturn.



Aleshores, les acostumades cortines de fum franquistes no podran tapar tant de soroll governamental i mediàtic que causarà el fet. La bona justícia, potser arriba en retard, però arriba, i ja falta ben poc.

Valoració:8menosmas
Per Ja ho val!, fa devers d'un mes

Estic d'acord amb aquest article, però el trob un poc massa benevolent. En Franco fou un gran criminal, equiparable a Hitler, Mussolini, Stalin i Pol Pot. La guerra que va promoure no causà 200.000 morts, sinó prop d'un milió. Els fets desaparèixer són incomptables, com els empresonats sense causa o per haver-se mantingut fidels al govern legítim. I la cosa més sorprenent és que encara hi ha qui l'admira i el defensa!

Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris