cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 21°
30°

Enderrocat el mite de la solidaritat

La victòria del PP demostra cada dia de quina pasta són els seus dirigents. Ataquen els seus contrincants per descavalcar-los del poder. Després de la gran victòria d’Ayuso, una de les majors atacants del PP (es veu que això agrada i encanta els electors), ara les enquestes ja donen guanyador el PP en unes eleccions generals. Tornarem a la dura i difícil època “rajoyana”. No entenc el paper que Espanya (o el món) ha fabricat i creat uns polítics com els que tenim. No entenc per què quan parlen públicament i privada només es preocupen de ridiculitzar els rivals i no de crear o fer política social i que sigui bona i saludable per al poble. Si el contrari, en aquest cas, el president Sánchez fa tot el possible i ho aconsegueix, per tenir un estat d’alarma, ells, el PP, enarboraran la paraula llibertat, i el seu significat, per dir que ells el que volen és que el poble sigui lliure i no vegi retallats drets fonamentals encara que la causa hagi estat la pandèmia. Una vegada que el president Sánchez fa tot el possible, i ho aconsegueix com és la retirada de l’estat d’alarma, ja tenim els del PP dient que el PSOE no mira per al poble, sinó per exercir i posseir el poder. On és la solidaritat en benefici del poble?

A Mallorca diríem que n’Ayuso ha pres ales i fa sa seva santa voluntat i sembla que s’aixeca dematí i deu pixar allà on vol. Acusen el president Sánchez de ser l’amo de ses metles i de ses pomes i que té ses espatles ben cobertes, en lloc de preocupar-se que tenguin les espatles cobertes els seus governats. Tants els dels PP com els del PSOE i altres partits varen prometre el món i la bolla i ja s’ho han mig esborrat, ja no hi pensen. Cada vegada que parlen estiren sa llengua als contraris. S’han insultat tant que s’han ferit en es viu. Els dels PP exerceixen de botifarres, sembla que han nascut a casa de grans arcades i el mateix fan els del PSOE, quan haurien de semblar genteta de portalet baix. Jo els dic a tots que brams d’ase no arriben al cel. I ara que vénguin a demanar-nos solidaritat.

Això és el que va quedar ben retratat el mateix dia que entrava en vigor l’estat d’alarma. Centenars i milers de persones fent botellada i celebrant que havien aconseguit (com els havia ensenyat el PP) la llibertat. Una altra vegada la solidaritat brillava per la seva absència. Era una vergonya i al mateix temps un gust veure com els ciutadans havien copiat la manera de fer i d’anar pel món dels seus polítics. Tendran raó al final aquells que han arribat a la conclusió de no voler saber res de la política? Per què tothom quan vol quedar bé s’omple la boca amb molta facilitat amb la paraula solidaritat? Al començament de la pandèmia hi havia molta solidaritat perquè gran part de la gent sortia als balcons a fer mamballetes als sanitaris. En aquell temps comprenien que eren els que més lluitaven i els que més s’exposaven a contreure la Covid, perquè convivien la major part del dia amb el virus, encara que usassin totes les proteccions existents en cada moment.

Veure com botava, ballava i bevia molta gent perquè s’havia acabat l’estat d’alarma provocat pel PSOE i es recuperava la llibertat segons el PP, em va fer pensar en allò que semblen explosions a l’ordinador i al mòbil, quan una massa es fon i s’extén a la pantalla en milers de partícules com si d’una explosió es tractàs. I vaig pensar que això era el que li havia passat al contingut de la paraula solidaritat, és a dir, al seu significat, que va saltar pels aires. També em va fer pensar en els edificis palestins de 10 0 12 plantes que cauen destruïts i enderrocats per les bombes i míssils israelians, sabent que mataran ancians, dones i nins.

O aquesta societat delmada per la pandèmia i la por al coronavirus supera l’egolatria i el pensament únic d’adoració a un únic déu, els doblers, o la història haurà de reconèixer que en ple segle XXI va viure a la Terra una gent totalment insolidària amb persones que solament es preocupaven d’elles i no els importaven els altres per res, fossin qui fossin aquests altres. Així com els palestins hauran d’aixecar aquests edificis enderrocats pels israelians, també haurem de fer el mateix amb la paraula SOLIDARITAT.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per la pota franquista, emblanquinada canta molt, fa 25 dies

Crec que el PP i la societat tenen dues maneres de parlar de la llibertat.
Quan el PP parla de llibertat, es refereix a la llibertat dels governants a fer el que els doni la gana, SOBRE TOT QUAN MANEN ELLS, i que generalment és oprimir, espoliar i reprimir a qui no pensa com ells.
En canvi, la societat parla i aspira a la llibertat bàsica que tota societat vol tenir per a tenir un futur millor.



DUES COSES DIAMETRALMENT OPOSADES.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris