algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 21°
21°

Ja tenim la primavera

Hem començat l’estació prèvia a l’estiu, amb pandèmia encara. Diferent de l’any passat, és cert, però encara estranya. La primavera la sangre altera, es diu i com a bon refrany popular té raó. La primavera, com la tardor, és una estació de canvis de temps sobtats, estranys, d’això ens il·lustra en Joan Barceló Bauçà a la seva columna Les fronteres del vent de l’Última Hora dels diumenges. Ens recordava aquest, el diumenge proppassat: l’hivern no ha acabat fins que l’abril no hagi passat. Ja ho sabeu, idò.

Ens han llevat una hora per l’horari estiuenc, diuen que altera bastant els infants en el seu horari escolar, també les persones majors, ja no es parla de deixar un horari fix per tot l’any. Aquests dies haureu comentat una vegada més, si és millor un horari o l’altre, si hauríem d’anar amb l’hora del sol, com antigament... Converses recurrents cada any, per aquests dies.

El que és ben cert és que la primavera ja la tenim aquí i la d’enguany ens duu novetats. Aquesta setmana de Pasqua, pendents de si hi haurà President de la Generalitat o no, de les eleccions autonòmiques a la comunitat de Madrid, convocades per la Presidenta Díaz Ayuso, una dona de dretes convençuda, orgullosa de ser-ho, com ha explicat darrerament: "Cuando te llaman fascista es que lo estás haciendo bien". Entre nosaltres, un insult a totes les víctimes dels feixistes que governaren durant quaranta anys reprimint, empresonant, fins i tot llevant la vida, a persones demòcrates que volien la democràcia que ells combatien.

La mateixa candidata a repetir en el càrrec que planteja la campanya amb el lema Comunismo o democracia perquè es presenta Pablo Iglesias d’Unidas Podemos. Falsedats, mentides, frases de blanc o negre, quan saben que la realitat, la societat, és plural, hi ha grisos, matisos, i ho saben. Ho saben però no tenen cap problema en enganar, en mentir, en dirigir-se a la ciutadania com si només pogués entendre missatges senzills.

Ara ho han qualificat de trumpisme, també fake news això és mentides, notícies falses. El diputat Oskar Matute d’EHBildu va saber respondre amb contundència, a les dretes, quan equiparaven en un debat, nazisme a comunisme. Cercau-lo a les xarxes, és una lliçó d’història que hauria de reproduir-se als centres de secundària i universitaris.

El quatre maig es desvelarà la incògnita de les eleccions madrilenyes. Vivim en un Estat on l’espanyolisme impregna els mitjans de comunicació privats i públics. Allò que passa a Madrid sembla que és l’únic que importa, tant si és una nevada espectacular com una possible moció de censura. La resta no interessa. Ni allò que es viu a la perifèria, ni allò que és més a prop, com pot ser a les Castelles. Disculpeu, amb excepcions, ho oblidava, Catalunya, com a herència de l’aznarismo i el rajoyismo, sí que interessa el que passa, no oblidem la catalanofòbia que propugnaren ambdós presidents peperos.

La primavera madrilenya no tindrà res a veure amb les primaveres catalanes, basques, gallegues, mallorquines, andaluses, castellanes, valencianes, extremenyes... i resta de comunitats i pobles de la pell de brau. Però en menjarem cada dia als telenotícies, als programes de debat... llevat d’aquells de les cadenes privades, aquells que són «telebasura» o «femstelevisiu» en la traducció col·loquial. A aquestes, encara hi haurà debats sobre «el síndrome de alienación parental SAP, o sobre la violència masclista, patida per protagonistes de les revistes del cor, o programes d’aquestes cadenes.

També hi haurà altres debats, com el motivat per la publicació de: La armadura del rey: Un relato explosivo sobre la situación actual de la monarquía española. Editorial Roca. Un llibre d’Albert Calatrava, Helder Hurtado i Ana Pardo de Vera. Crec que ja va per la segona o tercera edició.

Fixeu-vos en l’autoria. Un corresponsal de TV3 a Madrid, la directora del programa 360 grados d’Euskal Telebista, i la periodista del Público. Una lectura recomanable, per passar els dies de festa de la Pasqua, entre panades, robiols i crespells, que pot argumentar encara més les aspiracions republicanes de bona part de la nostra societat.

Una setmana de Pasqua, un inici de la primavera, atípiques. Així i tot, comencem-les bé, amb salut que no cansa i és un bé molt preuat, en aquest any vint-i-u del segle vint-i-u.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris