nubes dispersas
  • Màx: 28°
  • Mín: 21°
27°

Bretxa de gènere en el risc laboral psicosocial de la por

Sens dubte, la pandèmia ha canviat radicalment la situació laboral arreu, i, òbviament, a casa nostra. S'ha parlat molt de l'augment de l'atur, de la precarietat vital que suposa la dependència d'un ERTO, de l'escreix de la pobresa laboral, de la suspensió d'increments salarials prèviament pactats, etc. No obstant això, s'ha parlat menys de la contractació registrada durant l'any de la pandèmia. Precisament, la temporalitat dels contractes, i el gran pes de les contractacions de molt curta durada és quelcom que ni la pandèmia no ha aconseguit variar a casa nostra. Vegem algunes dades de tot plegat:

En 2020 es registraren en el conjunt de les Illes Balears un total de 251.170 contractes, un 52% menys que l'any anterior. Malgrat que la majoria dels considerats "sectors essencials" tenen plantilles laborals fortament feminitzades, el 57% fou contractació d'homes. A l'any de la pandèmia no s'ha capgirat, doncs, la tendència sostinguda des de fa bastants anys de més contractació d'homes que de dones. Tampoc hi ha hagut variació en la temporalitat endèmica de la contractació, car els temporals segueixen sent més del 80% del total dels contractes registrats.

I, tanmateix, la dada que em sembla més rellevant és el persistent pes sobre el total de contractes temporals dels de molt curta durada (de menys d'un mes de duració): el 25% en el cas de les dones, i el 18% en el cas dels homes. Aquesta diferència d'un 7% és superior a la registrada en anys precedents, que se situava entorn del 4%.

Al voltant del recent 8 de març s'han tornat a denunciar les bretxes de gènere en aspectes, com ara, el salarial, la parcialitat contractual, la pobresa laboral, els treballs reproductius i de cura... A la llum de les dades sobre contractació subministrades per l'Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB), s'ha d'afegir la bretxa de gènere en la contractació de molt curta durada.

La precarietat laboral -de la que la contractació de molt curta durada n'és una de les causes principals- provoca un greu risc psicosocial. En aquest sentit, cal recordar, entre d'altres, els ensenyaments de Richard Sennet en el seu llibre "La corrosión del carácter. Las consecuencias personales del trabajo bajo el nuevo capitalismo". Per això no és agosarat afirmar que, especialment des de la Reforma Laboral de 2012, la població assalariada treballa en un estat d’incertesa perpetua que, en el cas de les dones, a conseqüència del conjunt bretxes de gènere, ha esdevingut en un veritable estat de por. Pot ser que el biaix de gènere en el risc laboral psicosocial de la por sigui la més greu de les bretxes de gènere. Amb por és impossible ser lliure!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris