algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Si en jutgen a un, que ens jutgin a tots

La repressió contra l'independentisme català, no només no s'ha aturat, sinó que continua sumant víctimes. Ja són més de 1.400 persones ferides pels cossos policials durant el Primer d'octubre de 2017 o en les protestes per la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra alguns líders independentistes.

Pel que fa als represaliats pels tribunals, ja hi ha més de 3.000 persones que tenen en marxa qualque tipus de procés judicial. Als judicis contra el lideratge cívic i polític del primer d'octubre de 2017, contra la Mesa del Parlament, contra Tamara Carrasco i Adrià Carrasco... s'hi han d'afegir els set polítics exiliats a Bèlgica, Suïssa i Escòcia; el raper mallorquí Valtònyic; 712 batles investigats; els síndics electorals; 18 docents investigats; 18 persones investigades per clonar webs clausurades; set membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR); cinc detinguts per les manifestacions posteriors a la sentència de l’1-O...

I encara caldria afegir els centenars de persones amb sancions administratives per mostrar la seva solidaritat amb els exiliats i presos polítics, com les persones multades per penjar llaços grocs o per participar en concentracions o marxes de solidaritat, entre les quals, alguns mallorquins i menorquins.

Arribats a aquest punt, la meva lògica i la meva experiència em diuen que l'estratègia a seguir ja no ha de ser la de minimitzar el nombre de persones encausades i el número de causes obertes.

És important recordar que si hem arribat on som ara, és per responsabilitat exclusiva dels aparells de l'Estat espanyol, és a dir, no han estat els independentistes catalans els que han apostat per cap via violenta o no política. En canvi, l'Estat s'ha negat a emprendre qualsevol via política i ha triat la repressió.

Arribats a aquest punt, el més intel·ligent per part de l'independentisme català és desafiar l'estratègia repressiva de l'Estat i dur-la al límit. Sigui quin sigui aquest. Fer la viu-viu no ens ha servit de res.

Doblem l'aposta. Que cada detenció es multipliqui per vint. Que cada imputat generi deu autoinculpats. Que de cada judici s'allargui al màxim. Que de cada procés se'n desprenguin cinc més.

Facem com feia la Crida a la Solidaritat els anys noranta o com va fer la campanya d'insubmissió al servei militar. Tal i com es va mostrar aleshores, la capacitat de repressió de l'Estat és gran, però no és infinita.

Si tanmateix hem de pagar un preu... fem-ho a consciència. Preu per preu, col·lapsem-los.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per falsos, fa devers d'un mes

Ja i tots aquests "represaliats" eren germanes de la caritat que passaven per allà

Valoració:-5menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa devers d'un mes

Cuidado con lo que deseas, Tolo, que tienes antecedentes.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris