algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

#8M: MMM

Avui vos parlam amb paraules més ben escrites i més sàvies que habitualment. Avui vos parlam amb paraules d'una dona. Avui vos parlam amb paraules d'una dona, de classe baixa i nació oprimida. Avui vos parlam amb paraules d'una dona tres voltes rebel. Avui vos parlam amb un poema de Maria Mercè Marçal.

Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Maria Mercè Marçal i Serra, (Bruixa de dol, 1979).

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.