muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
12°

Emili Darder i els altres batles assassinats pels feixistes

El 24 de febrer, tal dia com avui, de 1937, al cementeri de Palma, es va viure un dels fets més ignominiosos de la nostra història: l’afusellament, d'Emili Darder juntament amb Alexandre Jaume, Antoni M. Ques i Antoni Mateu. Emili Darder i Cànaves tenia 41 anys. La nit abans li expropiaren la casa, el laboratori, els mobles i la seva valuosa biblioteca. Després li confiscaren tots els seus béns.

Emili Darder va ser un polític destacat de la seva època. Fundà Acció Republicana de Mallorca i més tard d'Esquerra Republicana Balear. També participà en la redacció de l’avantprojecte de l’Estatut d’autonomia de 1931. A les eleccions municipals d’abril del 1931, va resultar elegit regidor de l’Ajuntament de Palma per la candidatura del Partit Republicà Federal de Mallorca. Presidí les comissions de sanitat i d’educació, de les quals sorgiren el Projecte General de Construccions Escolars (setembre del 1931) i el Pla de Reorganització dels Serveis Sanitaris Municipals (novembre del 1932).

El desembre de 1933, fou elegit batle de Palma. Des d’aquest càrrec impulsà la dotació d’aigua i clavegueram per a tota la ciutat, la construcció de guarderies i de grups escolars, com els de Son Espanyolet, el del Coll d’en Rabassa i el de l’avinguda Alexandre Rosselló, inaugurat l’abril del 1934. Continuà la reforma dels serveis sanitaris de l’Ajuntament i obrí noves seccions de la Casa del Socors. També es preocupà pel correcte funcionament dels mercats i per donar feina als treballadors aturats. Va ser suspès en les seves funcions el 1934, arran de la Revolució d’Octubre, però li va ser retornat el càrrec el febrer del 1936, amb el triomf del Front Popular.

Darder va ser un metge conegut i estimat. Es va llicenciar en medicina i cirurgia per la Universitat de València l’any 1915, es doctorà en anàlisis clíniques. Va ser membre de les acadèmies de Medicina i Cirurgia de Palma (1926) i de Barcelona (1933) i vocal de la junta dels Congressos de Metges de Parla Catalana. A partir de 1927, fou el cap de la secció d’epidemiologia de l’Institut d’Higiene de les Balears. Com a metge, divulgà els avenços sanitaris i treballà per la higiene social.

Darder va ser una persona compromesa amb la llengua i la cultura catalanes. Va ser un dels fundadors de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), de la qual en fou president (1925-31). El juny del 1936, signà la Resposta al Missatge dels Catalans. Va escriure articles de caràcter polític i cultural en diverses publicacions, com La Nostra Terra i el Calendari Mallorquí.

Avui recordam Emili Darder i amb ell, tots els batles assassinats pels feixistes.

Emili Darder, batle de Palma; Antoni Amer, batle de Manacor; Climent Garau, batle de Porreres; Joan Mas, batle de Montuïri; Antoni Mateu, batle d’Inca; Josep Pizà, batle de Consell; Pere Vallespir, Batle de Costitx; Joan Alemany, batle de Búger; Pere Canaves, batle de Pollença i Tomàs Seguí, batle d’Esporles. Tots ells assassinats pels feixistes, tots ells són patrimoni dels que, des de les nostres diverses ideologies, som, abans que res, demòcrates.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris