nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
12°

Gent d’arreu

No sabem perquè hem vingut al món. Els llibres ho insinuen, però no ens aporten cap certesa. No sabem què hi fem aquí. Malgrat tot, uns quants seguim llegint. Per mirar de trobar alguna resposta que, encara que sigui a mitges, ens satisfaci. La lectura ens en proporciona moltes de satisfaccions, però cap d’elles és definitiva. Malgrat tot, no deixem mai de llegir. I no només llegim els lectors empedreïts, els homes de lletres, les dones primes i grasses, els científics esmaperduts, els creadors sense idees, els pensadors en general i els teòlegs sense respostes satisfactòries. És a dir, gent de tot arreu. Llegeix tothom, i llegeix gent de tot color i de tota ideologia. Gent d’arreu. Llegeix tothom i llegim a tothom. Tothom que escriu és digne de ser llegit. Encara que escrigui bestieses. Sempre podrem fer la nostra recreació d’allò que estem llegint i escoltant. Tots diuen alguna cosa important de nosaltres mateixos. La literatura ens iguala a tots, perquè tots som iguals: la gent del camp, la gent del taller, la gent de la bastida, la gent de l’oficina, la gent del comerç, de la indústria, del mar i de la muntanya. De tot arreu. Tothom: tots i totes som la suma de la saviesa universal que ens transmeten les paraules.

Encara que tots els homes i totes les dones visquem tots junts, al mateix planeta i al mateix món, no deixem de ser cèl·lules individualitzades que ens interconnectem emocionalment uns amb els altres. Som únics, però tenim la missió, per la raó que sigui, de relacionar-nos contínuament. No podem evitar-ho. És la nostra condició natural. I no podem actuar contra natura, perquè aleshores deixem de ser qui som. Cada home és, en ell mateix, un Univers. Un sol Univers i tot l’Univers. Si aquest home demana auxili, no li respondrà ningú, perquè no hi ha ningú. No és que no se’l vulgui ajudar, és que ningú, en la seva concepció natural, no pot fer-ho. Tothom té els seus propis recursos per resoldre els problemes personals. Estem dotats per aquesta funció. El que cal és conèixer-nos i desenvolupar-nos d’acord amb la nostra identitat genètica. És aquí on trobarem totes les eines que ens calen per trobar sentit a les nostres vides. De cap manera podem culpar els altres del que ens passa a nosaltres. Delegar la nostra responsabilitat personal en una altra persona evidencia la nostra mandra i la nostra insensatesa. Som savis de naixement, per tant ens hem d’apoderar de la nostra saviesa. És nostra. Només un mateix la pot malmetre. La funció més essencial dels llibres, si és que en tenen alguna a part de delectar-nos, no és altra que fer-nos companyia i costat, per despertar el nostre geni dormit.

Viure en companyia de llibres és veure’ns com som, en profunditat. Als llibres no els podem demanar res, però si vivim acompanyats de les obres escrites per Shakespeare, per Montaigne, per Erasme de Rotterdam, per Thomas More, per Ramon Llull, per Joanot Martorell, per Cervantes, per Molière, per Voltaire, per Victor Hugo, per Tolstoi, per Dovstoievski i per Gògol entre molts altres, rebrem l’ajuda que no hem demanat, és allunyar la son dels nostres ulls i de la nostra consciència burgesa. És contemplar l’Univers des de la vall més profunda i del cim més elevat, és veure’ns a nosaltres mateixos des del nostre interior i del nostre exterior. És veure’ns, també, com ens veuen els altres. És comprendre una mica millor aquest Univers que som. En el meu cas concret, trobo que paga la pena fer-ho. De perdre, no hi he perdut res mai. En canvi, crec que hi he guanyat molt. Compartir el nostre pensament amb tots aquests genis semblants al nostre és descobrir que nosaltres som tan genials com ells. I això alegra molt. La vida és més interessant i més bella.

No soc un militant de la lectura, només soc un lector. Però sí que vull donar fe de la meva dèria lectora. Crec que llegir cura. Crec que el llibre és l’invent més important del gènere humà. Crec que l’acció política que puc fer per mi mateix és la lectura. Si gràcies a la meva experiència crec tot això, indubtablement he de creure que si llegíssim, políticament i abastament, no hi hauria cap guerra entre nosaltres. I si n’hi hagués seria fictícia, de broma, amb armament de jugueta i violència de mentida. Ni la literatura ni la política fan la guerra, tant la primera com la segona nasqueren per fer la pau i per consolidar les bones relacions entre els homes. És el mal ús que en fem d’elles és el que ho empastifa tot. Sort, però, que les úniques armes de la literatura són les paraules, mentre que les de la política poden ser els crits i els insults, la qual cosa genera emocions negatives. El mal és quan aquestes emocions s’accionen.

Escric aquests comentaris autobiogràfics, sobre el món dels llibres i de la lectura, des del confinament més o menys obligat que les autoritats incompetents de l’actualitat imperativa que vivim en aquests moments, ens coaccionen a complir. Ho trobo pervers. Obligar i prohibir són dos verbs que no s’haurien de portar mai a la pràctica, com no s’hi haurien de portar les confrontacions armades ni les violències físiques ni de cap mena. La literatura és l’univers de la reflexió i del diàleg, de l’entreteniment i del joc: de l’alegria i del plaer de viure cada instant de les nostres vides. Tampoc s’haurien de portar mai a la pràctica les crítiques literàries esbiaixades. Quan de mal han fet a la literatura i al món de la lectura! Sembla que tot neix d’un esnobisme mal entès. Crec que molts lectors s’han quedat pel camí com a conseqüència d’una crítica interessada en la condemna gratuïta del text. Aquesta mala praxis és la que allunya més el lector incipient i que arriba dissortadament a la gent d’arreu. Però tot això que dic no són més que apreciacions meves que ningú hauria de tenir gaire en compte. Per sinceres i ingènues que siguin. Que ho són.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per idò sí, fa devers d'un mes

Unes reflexions ben assenyades, Sr. Guasp. Seran llegides, supòs, per alguns centenars de persones, però hauríen de ser molts milers els qui les llegissin i en traguessin profit.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris