nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
12°

La llei i l'embut

No deixa de ser sarcàstic que el poder judicial, incapaç de renovar els seus òrgans de govern, que tenen el mandat caducat des de fa anys, intervengui en el cas de l'ajornament d'uns mesos de les eleccions al Parlament de Catalunya per raons sanitàries.

Que qui acabi decidint quan es faran les eleccions al Parlament de Catalunya sigui un tribunal, és només un exemple més de que alguna cosa no funciona en el sistema que regeix actualment.

Els jutges no han ni poden (ni haurien de pretendre) saber de tot. I no és sa, ni democràtic, que totes les decisions transcendents de l'àmbit polític i d'altres àmbits, acabin en mans dels jutges, com passa a l'Estat espanyol des de fa anys.

No és bo que les decisions que corresponen als polítics acabin en mans dels tribunals. Els ciutadans triam uns representants polítics perquè prenguin decisions. No correspon ni a jutges ni a altres funcionaris decidir sobre qüestions de gestió política. Són els ciutadans, amb el seu vot, els qui jutjaran la gestió feta pels polítics.

La llei és el marc general, però no pot esdevenir un embut pel qual hagi de passar tota decisió o actuació que no ens agradi.

Els jutges han de fer la seva feina. Als polítics els correspon la gestió del dia a dia.

I, francament, per segons quines decisions relacionades amb l'actual situació pandèmica, els que ens convé més a tots és que les decisions les prenguin els governs, aconsellats pels especialistes mèdics.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris