algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 19°
25°

D'un exili a un altre

«(...) Tu ens voldries tots junts aquest any i tots els anys, però jo no sabria enganyar-te, mare. Jo no el voldria passar amb tu, aquest Nadal. No el voldria passar amb tu perquè a la teva petita església de raval el clergue predicarà en una llengua que no és la nostra i a mi em faria riure el pobre mossèn Pere embarbussant-se entre zetes i ces. Em faria riure i em faria tremolar de ràbia. No. No el voldria passar amb tu perquè, digues-me, quina joia podria resplendir en la nostra taula si dintre les presons hi ha tot de germans nostres que fa tant de temps que s’hi estan consumint, que s’hi moren de tristesa, martiritzats sovint, escarnits en llur amor i en llur coratge? No el voldria passar amb tu perquè hi ha massa gent que mor de fam i de vergonya...»

Aquestes paraules corresponen al text de Xavier Benguerel, titulat 'Carat oberta a la meva mare', escrit el Nadal de 1940, publicat a la Revista Germanor, (Santiago de Xile, 1940) i recollit al llibre de Quim Torra 'El Nadal que no vam tornar a casa', (Ed. Acontravent, 2009).

Durant la meva vida he conegut moltes persones del nostre país que s'hagueren d'exiliar al començament o durant la dictadura feixista de Francisco Franco.

Persones que varen estar als camps de concentració d'Argelers i Sant Cebrià. Persones que hagueren de partir a Mèxic, Veneçuela o Algèria.

I estic segur, i pos la mà al foc, que totes elles, sense excepció, se sentirien identificades i solidàries amb les persones que aquests darrers anys han hagut d'anar-se'n a Bèlgica o Suïssa a causa de la persecució per raons polítiques que pateixen per part dels poders de l'Estat espanyol.

Pels responsables d'aquest nou exili, vergonya infinita.

Per aquests nous exiliats, respecte absolut.

I unes paraules del mateix text de Xavier Benguerel.

«(...) Canta les teves cançons, para la taula amb tot el bo i millor de casa nostra i no temis. Tots els fills tornarem a cridar en veu alta: «Mare!» i tots junts, joiosament, triomfalment, podrem celebrar en una mateixa taula el Nadal de la nostra llibertat, el Nadal dels homes de bona voluntat, el Nadal de la nostra terra!»

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Mir, fa 5 mesos

Molt oportú, ara que es discuteix si l'exili actual és equiparable al de 1939. Tenen en comú un aspecte indiscutible: Espanya n'és la causa.

Valoració:0menosmas
Per escorpí, fa 5 mesos

Has fet molt bé, Tomeu, de recordar aquest fragment de Xavier Benguerel. Fa massa temps que alimentem la fera castellana.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris