algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

La pregunta

El pensament republicà va generar un tipus de gent de gran integritat moral que no se sentia condicionada pels convencionalismes. Ara diríem que eren rigorosos amb la cartera i lliberals amb la bragueta. L’amo en Joan P. era d’aquesta casta d’homes. De jove havia estat socialista i amic del batle republicà del seu poble, Felanitx. L’ajudà durant la postguerra, i quan morí s’ocupà de la seva família. Honest i carregat de bondat, era un bon representant d’aquella Mallorca dionísíaca que se n’ha anat. L’ofici de tractant de bestiar condicionà molt el seu comportament. Coneixia, de cada cavall i de cada euga, els antecedents i les característiques. I, probablement per deformació professional, mirava de conèixer tothom i fonamentar les seves opinions en les informacions que tenia de l’estirp, la vida i els miracles dels coneguts i, molt especialment, de les conegudes. Concretament, solia abordar el tema del sexe sense cap prejudici, ben igual que si es tractàs d’acoblaments del berstiar. Naturalment, tenia tirada a participar en les bauxes (o disbauxes) dels amics. Un d’ells, però, sempre espenyava la festa amb una observació impertinent: Però…i la meva dona? L’amo en Joan sabia que allò que aturava l’amic temorenc no eren precisament les objeccions morals i va recórrer, per tranquil.litzar-lo, a una de les mil anècdotes que coneixia. Va contar que ell ja havia presenciat situacions com la que preocupava aquell cràpula estugós, i que, vist com havien acabat, no hi havia per a tant. El fet és que en una posssessió d’Artà on havia anat a comprar una mula trobà males cares i molta tensió: la madona havia aglapit el pagès amb la criada. L’escàndol era majúscul i la dona, de manera categòrica, havia plantejat al marit que triàs entre ella i la serventa. El pagès havia contestat que això d’haver de triar amb quina es volia quedar l’havia agafat desprevengut, i que ho pensaria. El mercader, arribat aquí, callà. Devia trobar que ja havia detallat prou la feta com per fer que l’amic deixàs d’empipar amb els seus escrúpols. Però els escrúpols, o la por, persistien. La història del pagès, lluny de tranquil.litzar-lo, l’espantava encara més. No entenia com aquella endemesa que li acabaven d’explicar el podia calmar. I, fort i no et moguis, volia saber el desenllaç. Però passava que l’amo en Joan era un home de món i trobava que ja estava tot aclarit. Per això, quan l’amic li demanà, impacient, què havia contestat finalment el pagès, l’amo en Joan es molestà i, emprenyat, li respongué: Ets colló o què? No veus que la dona no li va tornar a fer la pregunta?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris