algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Laporta i Font, units fent força

El Futbol Club Barcelona és l'organisme català amb més projecció al Món. Es calcula que té uns 400 milions de seguidors a tot el Planeta i un impacte sobre molta més gent encara.

Els jugadors del Barça són icones mundials i el president del club és molt més conegut que el president de la Generalitat, el batle de Barcelona i, de fet, molt més conegut que qualsevol president de qualsevol institució europea.

Per analitzar amb més rigor i detall tot el que ha succeït aquests anys i que ha desembocat en una moció de censura i en la convocatòria d'eleccions per escollir una nova junta directiva del club, necessitam més espai i temps del que disposam per fer aquesta Apunt. Tot i amb això, voldria traslladar-vos algunes idees expressades de forma genèrica.

Hem afirmat en d'altres ocasions que el futbol és una gran metàfora per explicar la vida, i moltes vegades els clubs han estat reflex de la realitat sociopolítica del seu territori de referència.

Això passa amb el Barça i el seu 'més que un club'. Passa amb el Madrid, on ningú sap (ni vol saber) quan són les eleccions, si és que en fan. Allà tenen un sol cap. Un cabdill que dirigeix el club fins que se'n cansa o es mor... I alerta! No caiguem en la superioritat moral, ni en la 'solidaritat comprensiva' amb els socis 'merengues': els hi va molt bé així, no tenen el més mínim interès ni necessitat de canviar. Per cert, si aplicam aquesta plantilla a la societat palmesana i als seus dos principals clubs (i a qui n'ostenta la propietat) no en sortim gaire afavorits com a societat.

En qualsevol cas, el Barça es troba immers, de nou, en un procés electoral, després que l'operació d'Estat per neutralitzar el club durant els anys més decisius del procés sobiranista (amb Josep Maria Bartomeu i Floreta i el seu equip com a titelles i col·laboradors necessaris), culminàs en una decadència de la institució, que l'apropa, perillosament, a la desaparició (si més no a la desaparició com a gran club internacional).

L'operació d'Estat, com en tantes altres ocasions, va consistir en situar al capdavant del club, amb el suport del Conde de Godó i el lobby 'Pont Aeri', els arquetípics botiflers mediocres, acomplexats i corruptes perquè s'enriquissin a costa del Barça (d'aquí ve la destrucció del sistema de La Masia) a canvi de neutralitzar-lo políticament.

La jugada els ha sortit tant malament... o tant bé, depèn d'on es miri, que han deixat el club arruïnat econòmicament, socialment i esportivament.

La crisi és de dimensions tan grans, que no s'ha presentat cap candidat que es reivindiqui 'continuista'. Però que ningú s'enganyi: la màfia que ha controlat el club aquests darrers anys continua organitzada i contempla com a únic escenari que li confereix possibilitats per tornar a controlar-lo, a curt o mitjà termini, que els dos equips alternatius, el liderat per Joan Laporta i el liderat per Víctor Font, es mantenguin dividits (i si pot ser, enfrontats).

Així les coses i sense temps ni espai per desenvolupar més aquesta idea, m'atrevesc a proposar que Laporta i Font uneixin les seves forces, consensuïn un equip de treball i un programa a curt termini i un a llarg termini, i es presentin junts per conduir el Barça cap al lloc on hauria de ser: el primer club del Món.

Laporta i Font, units fent força

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Claro que sí, guapi, fa devers d'un mes

Hombre.
Con lo de “...molt més conegut que qualsevol president de qualsevol institució europea....” se te ha ido un poco la pinza.
Más de lo habitual, quiero decir.
No?.

Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris