cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 22°
22°

Vaccins amb bandera

El nacionalisme espanyol és tan rabiós, està tan fora corda, ha embogit tant, se sent tan insegur, es troba tan forassenyat que necessita manifestar-se fins i tot allà on el mínim de bon gust, la mínima decència, el mínim de sensibilitat, la justa raó mai de la vida no li permetria de colar-s'hi. Faig aquesta reflexió pensant en una bona notícia que ens ha acompanyat durant el que portam de festes de Nadal. En un Nadal tan estrany, tan poc habitual, tan sacsejat en les nostres vides i en les nostres consciències. La bona notícia, òbviament, és que la Humanitat ha trobat un vaccí (vacuna, en la curiosa forma acastellanada que el català ha adoptat de manera gairebé general) contra la covid-19. Bé, per ser més exactes, ens hauríem de referir a alguns vaccins. Perquè no n'hi ha només un. Però tots han quallat aproximadament al mateix temps. Per primera vegada en la Història, com dia el professor Sala-i-Martín, tota la Humanitat (almanco tota la comunitat científica mundial) s'ha posat a treballar conjuntament, cooperativament, en un objectiu comú: aconseguir remei contra els estralls causats pel coronavirus. I tot apunta que hi comença a haver llum al final del túnel, que, malgrat les xifres tan preocupants d'aquestes darreres setmanes, ens en començarem a anar sortint.

L'esforç ha estat titànic. L'actuació ha estat ràpida. Diuen que, en determinats camps de la biomedicina, s'ha avançat més durant aquest any que no s'havia fet en una dècada sencera. La Humanitat està acostumada als reptes, i el món globalitzat permet posar-los en comú, i fer pinya per aconseguir objectius que, de vegades, fins i tot semblen inabastables. L'esforç esmerçat i, esperem-ho, els resultats obtinguts, ens han de retornar grans dosis d'esperança. Junts -però tots junts, no partits per fronteres ni d'altres galindaines- podem aconseguir coses extraordinàries. L'esforç humà, assortadament, encara no coneix límits. Milers de cervells coordinats en un esforç comú, en una tasca compartida, tenen una potència que pens que no podem arribar a mesurar.

Entre nosaltres, la vacuna que s'ha començat a posar és la de la farmacèutica Pfizer. Té una història interessant, perquè mostra on es pot arribar, a la nostra vella Europa i a la jove Amèrica, amb l'esforç, la intel·ligència i la tenacitat, per molt que hi siguis un immigrat procedent de la part més deprimida de Turquia. Ja he dit que no es tracta de l'única vacuna que es posarà, però sí que és la primera que s'ha acabat distribuint dins els límits actuals de la Unió Europea.

Des del meu punt de vista, la primera sorpresa, interferència indiscurible del nacionalisme, ha estat com se n'ha distribuït el primer contingent. El vaccí procedia dels laboratoris alemanys i venia via capital d'Europa. La manera més ràpida d'arribar de Brussel·les a Eivissa, posem per cas, és a través d'un vol directe. Quan no som en plena pandèmia, durant bona part de l'any, hi ha vol directe entre es Codolar (Eivissa) i Charleroi (segon aeroport de la capital d'Europa). Suposem que a Eivissa som prou poquets perquè no meresqui la pena fletar un avió especial des de la capital fins a ca nostra. Idò! Tenim un gran aeroport a mitja hora de vol. Em resferesc, naturalment, a l'aeroport de Çon (Son, en la variant modernitzada) Sant Joan, a Palma. El camí més lògic per fer venir dosis del vaccí de Pfizer hauria set Brussel·les-Eivissa. Si, per la pandèmia i tot plegat, aquest no era el bo, el natural hauria set Brussel·les-Palma. Com al País Basc hi hauria d'haver arribar amb vol directe Brussel·les-Bilbao, a Galícia Brussel·les-Santiago de Compostel·la o a Castella Brussel·les-Madrid.

Quin camí varen fer, emperò, les dosis? Imaginem-lo, perquè ningú no l'ha acabat d'explicar clarament. El centre de distribució del vaccí per a tot el regne d'Espanya ha ha estat inicialment a Guadalajara. Devia fer, per tant, el recorregut Brussel·les-Madrid-Guadalajara? I, per arribar a Eivissa, Brussel·les-Madrid-Guadalajara-Torrejón de Ardoz (aquesta dada sí que la sabem!)-Palma-Eivissa? No està malament, tenint en compte que cal estalviar combustible i no contaminar massa l'atmosfera!

L'esforç mèdic ha estat un esforç de la Humanitat, de la comunitat científica internacional. Allò que ha resultat efectiu han set els clústers de científics, els instituts d'investigació, les universitats, i no els estats, que no hi han pintat una mona. La comunitat científica ha operat per sobre de fronteres i de banderes, de manera coordinada i, segons sembla, eficient. He vist les caixes amb l'elixir desitjat que distribuïen a devers una dotzena i mitja d'estats europeus. No hi ha banderes. Només etiquetes. A la llunyana Xipre, hi apareix la bandera europea. Potser per recordar que formen part d'Europa, i tantes vegades s'oblida. Només a un estat membre de la Unió Europea (i no són les populistes Polònia o Hongria ni les ufanoses França o Alemanya), les caixes del vaccí porten bandera. Feim una aposta sobre quin és? Fa falta?

Ni quan l'esforç de la comunitat científica internacional permet d'arribar a un èxit com el que comentam, el nacionalisme espanyol no pot esdevenir discret. I això que el remei procedeix del cor del nostre continent. Bella metàfora que pot donar pistes sobre què representa el futur i què s'ancora, de manera ofegadora, en el passat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Macià, fa 7 mesos

Si jo som en "Matías", vostè deu esser en "Balmaño"...
No faci caricatures sobre el franquisme perquè la tàctica no funciona. Ningú és responsable d'haver viscut una part de la seva vida coincidint amb el "Régimen del General Franco", però em crida l'atenció que escrigui "Régimen" i "General" amb majúscula, com antigament escrivien allò de "España Una, Grande y Libre". Són majúscules d'admiració? Conec la resposta: "Una vez más, se equivoca".
Una cosa és haver viscut una etapa de la vida durant el franquisme i una altra admirar aquell règim, justificar-lo o no esser capaç de definir-se com a franquista o antifranquista, ni tan sols després d'haver dit que era "un régimen impresentable en todos los aspectos". Entre aquell règim i una democràcia, tant li costa haver de triar?
Sobre els diaris en castellà, per una vegada té raó i jo hi vaig més enllà: no és gens normal que la premsa, la ràdio i la televisió de les Illes Balears (i de la resta de comunitats catalanoparlants) sigui majoritàriament en castellà i no en la llengua autòctona que parlam de fa segles. No és normal que bona part de la població adulta d'aquestes comunitats sigui analfabeta o mig analfabeta en la seva llengua. No és normal que un cambrer, un policia o un metge t'insulti o te'n faci befa per parlar la llengua secular dels mallorquins, menorquins i pitiüsos.
Res d'això és normal, i vostè i jo sabem per què passa i què s'ha de fer perquè no continuï passant. Moltes persones i entitats que defensen l'ús de la llengua catalana fa anys i panys que reclamen la normalització plena de la llengua nostra. Unes persones i entitats que, curiosament, són criticades sempre seguit per gent com vostè, que vol consolidar i perpetuar la castellanització. Abandoni el cinisme i sigui coherent i digne per una vegada: si vol que la premsa mallorquina sigui en mallorquí o català, faci costat a tots aquells que també ho volem; i si vol que continuï essent en castellà, almanco no tengui la barra i la poca vergonya d'entaferrar la culpa precisament a aquells que volem revertir la castellanització i actuam en aquest sentit fins allà on podem, sigui personalment o col·lectivament. La incoherència és tota seva, i els embulls i les magarrufes també.
Ni tan sols sap què vol dir "normalitzar" un nom, i a posta en fa befa: "el que se llame Barriga, Ladrón o Calavera de apellido, un suponer, que también lo haga". Hauria de sebre que els llinatges no es tradueixen. Un "Herrero" de llinatge no ha d'esser "Ferrer", i un "Zapatero" no ha d'esser "Sabater". Davant el desconeixement i la indigència argumental, només li queda el recurs de fer-ne befa, però me cregui que resulta bastant patètic.
Un altre recurs seu és el victimisme: "usted me está insultando". Segons vostè, "franquista", "esquiterell" o "mig analfabet" són insults; se veu que té la pell molt fina. Com hem d'anomenar una persona que defensa idees pròpies del règim franquista? No li podem dir franquista? Com hem d'anomenar una persona que sap llegir una llengua però, d’escriure, no en sap? No és una persona mig analfabeta? Com hem d'anomenar qualcú que se sent insultat si li diuen "franquista" o "mig analfabet" una vegada acreditat que ho és? No li hem de poder dir esquiterell? Sí, vostè és molt esquiterell. I també és de mel i sucre (però si ho considera un insult, ho retir tot d'una).
Li assegur que vostè no és una obsessió per mi. Respondre els seus desbarats (un altre insult?) és un entreteniment, i comprovar les seves reaccions un divertiment. D’altra banda, no tenc res contra en Bernat Joan ni contra en Lladonet; al contrari, estic ben d'acord amb tots dos en moltes coses. Tant un com l’altre defensen l'ús normal de la llengua pròpia, un desig que compartesc plenament. Qui bota "como un tigre de Bengala" en aquest fòrum és vostè. No fa res pus!
Tranquil: ni jo no puc impedir que vostè escrigui en aquest digital tantes vegades com vulgui, ni vostè pot impedir que jo ho faci. Però ha de sebre que llegiré els seus comentaris sempre que vulgui i li respondré tantes vegades com ho consideri oportú. No tenc el poder de censurar-lo, però vostè tampoc em podrà censurar. Aquí tots jugam amb les matexes armes: les paraules, les idees, els arguments. Així funciona la democracia.
Vostè pot imaginar què hauria fet jo durant el franquisme. Jo sé què hauria fet vostè: aplicar allò que expressa de manera ben explícita en els seus comentaris.
Salut i alegria!



Valoració:3menosmas
Per balmany, fa 7 mesos

Sr. Matías:
Por lo menos mi "esfuerzo" es admirable. Algo hemos avanzado.
Ni estoy "emprenyat" ni "empipat". Tendré que recurrir al "más de lo mismo", para demostrarlo.
El número que aparece en mi escrito, no corresponde a ningún teléfono antiguo. Premio para el caballero.
Al final, haber vivido dos docenas de años bajo el Régimen del General Franco, será culpa mía. Y por supuesto de mis padres.
Es lógico que en Francia los periódicos lo sean en francés; en el Reino Unido en inglés etc.. Pero lo que no parece tan "normal" es que en Palma, hay como mínimo dos periódicos que lo hacen en castellano. Ya que tanto le gustan las "normalizaciones", por qué no reclama "urbi et orbi", que lo hagan en mallorquín, o catalán si más le agrada. Ni Vd. ni los consabidos comentaristas de ese digital, lo harán. Cuestión de coherencia, como ya dije. Y aquí, soy muy "caparrut", o cabezota.
Una vez más se mete donde no le llaman. Vd. es un metomentodo, un entremetido, o un metiche, si más le gusta. Vd. no sabe lo que hicieron mis padres, ya que ni siquiera sabe dónde he sido inscrito. El que quiera "normalizar" su nombre, que lo haga. Nada tengo que decir. Pero recomendaría que el que se llame Barriga, Ladrón o Calavera de apellido, un suponer, que también lo haga. O todo o nada. Y no solo tratándose de estos apellidos, sino, todos.
Vd. continuamente me está insultando. Franquista, esquitarell, mig analfabet etc.
Vd. con sus hechos, demuestra que es un auténtico obseso. Y conmigo, más. Vd., vive permanentemente con una obsesión en la cabeza, y los que no pasan por sus horcas caudinas, huelen mal. Una simple palabra de Joan i Marí o Lladonet, son suficientes para que salte como un tigre de Bengala (si es que aun quedan) intentando ponerlos en ridículo.
Sr. Matías, para terminar "de verdad", le voy a pedir un favor. Déjeme escribir en este digital lo que quiera, como lo quiera y cuando quiera, sin que le tenga a Vd. detrás como una mosca cojonera. Olvídeme. Sus obsesiones, apárquelas en otro sitio. El único que me puede censurar es el director del periódico. Ya me imagino lo que hubiese hecho Vd. en los "mejores" años del franquismo. Para mear y no echar gota. Con perdón.
Bon día.

Valoració:0menosmas
Per Macià, fa 7 mesos

Balmany,
És admirable aquest esforç que fa d'escriure qualque paraula o fins i tot una frase en mallorquí. Tanmateix, les expressions típiques que empra com a recurs són sempre en castellà. Una d'aquests recursos és "una vez más, se equivoca". Ho ha repetit tant que m'ha quedat claríssim: sempre m'equivoc, però afortunadament les equivocacions sempre fan referència a qüestions relatives a la seva persona, no al debat de fons sobre la llengua, perquè fins ara no ha estat capaç de rebatre cap ni un dels meus arguments, de manera que segurament no vaig tan errat com a vostè li agradaria.
En castellà, vostè és "cabezota", però escriu "caparrut" perquè el castellà amb una mallorquinada incrustada "fa guapo" i és molt agut i molt "nostro", com El Casta.
Escriure aquí en castellà no és "un bulto sospechoso". A tot estirar podem dir que és estrany, excepcional, insòlit, poc freqüent, perquè aquest és un diari en català i hem de suposar que els lectors són competents en la llengua del diari. Als diaris en francès la gent sol escriure en francès, als diaris en castellà sol escriure en castellà, i al diaris en català és normal que s'escrigui en català.
En qualsevol cas, vostè no escriu en castellà perque li surt "del berolo", ni perquè sigui feixista o franquista (ja ha dit que no vol respondre si és franquista o no, i llegint els seus comentaris no ho podem endevinar), sinó perquè no sap escriure en català; massa esforç fa intercalant una paraula o una frase en la llengua que parla cada dia. Si aquest fos un fòrum parlat, vostè conversaria en mallorquí com tothom i no reclamaria "el derecho a hablar en castellano" (o en "castellorquín", com vulgui). En realitat, vostè no reclama es dret d'escriure en castellà; vostè reclama el dret de continuar essent mig analfabet en la seva llengua. Si en quaranta anys de democràcia i d'oficialitat de la llengua catalana a les Illes Balears no n'ha après, no ha estat per falta de temps; ha estat perquè no en vol aprendre. Vet aquí el dret que reclama: continuar essent mig analfabet en la seva llengua (en sap llegir però no en sap escriure).
Son pare i sa mare l'hagueren de batiar i registrar amb un nom castellà perquè el franquisme prohibia els noms mallorquins, no per voluntat pròpia. Molts mallorquins són encara legalment "Jaime", "Margarita", "Miguel", "Carmen"... per imposició franquista, però a ca seva sempre han estat en Jaume, na Margalida, en Miquel, na Carme... O no? Ara no sé per què l’hi deman; amollarà la resposta de sempre: "una vez más, se equivoca".
Sé perfectament què indica el número 9735163. És un número de telèfon antic, i el tenien a cas repadrí. M'afecta directament, sí! Estic afectadíssim! Ara sí que m’ha mort!
Respecte d'en Llorenç Santamaria (batiat i registrat com a "Lorenzo" per imposició franquista, perque pos messions que a ca seva sempre ha estat en Llorenç), vostè mantè el seu comentari i jo la meva rèplica (tots dos som caparruts i la caparrudesa és un mèrit, segons vostè).
Per acabar, li faig a sebre que en aquest darrer comentari que m'ha dedicat l'he vist bastant emprenyat (o empipat, que fa més fi). Naturalment és una apreciació personal, que com a tal mereix la resposta previsible: "una vez más, se equivoca".
Bon dia tenga!

Valoració:3menosmas
Per balmany, fa 7 mesos

Sr. Matías:
Idò, no. Ja que sempre queden coses an es tinter i es xerrar fa xerrar. Acabi Vè que va esser qui va començar ses répliques, almanco ses que se refereixen a sa meva persona.
Una vez más, se equivoca. El que sale a la palestra, se expone a que sea criticado. O rectificado.
Seré caparrut, pero no me bajo del burro. Aquí el que escribe en castellano es, como mínimo, un bulto sospecho. Que lo haga Ultima Hora, un suponer, es lo más normal del mundo mundial. Y Usted se cuida muy mucho de decir ni la más pequeña palabrita. Ni Vd. ni nadie, no sea cosa que nos quiten el suministro. Eso debe llamarse coherencia. Otro suponer.
Sr. Matías: le ruego que no me coloque etiquetas de nada, ya que Vd. no me conoce. No soy castellano, pero escribo en castellano, entre otras coas, porque me sale del berolo.
Efectivamente, mi nombre de pila es sagrado, entre otras cuestiones porque me lo pusieron mis padres. Y no pienso "normalizar" nada, ya que el nombre no es anormal. Este si que se puede decir, que viene de Roma, como tantas cosas.
¿Sabe Vd. lo que significan los números 9735163, en ese orden?. Debería saberlo ya que le afectan directamente.
Y en cuanto a lo que he dicho sobre Lorenzo Santamaría, no quito ni una palabra. Que, por cierto, también aparece la pertinente réplica, que cual mosca cojonera a toque de corneta de enganche no podía faltar.
Tenga Vd. un buen día.
P.S.- Presuntamente el Sr. Joan i Marí debe decir para sus adentros. "Vaya par de imbéciles". Y el que lo hace en castellano, por partida doble.

Valoració:-3menosmas
Per Macià, fa 7 mesos

Balmany,
La meva "parrafada" és tan llarga com la seva, però es veu que vostè és l'únic que en pot escriure sense que el critiquin. Les "parrafades" d'altri fan nosa; les pròpies no.
M'ha quedat clar que les inicials J.A.J. no li sonen de res. Era una pregunta per curiositat, i don per bona la seva resposta. Em crida l'atenció que hagi romput la promesa de posar "punt final" a la discussió per unes inicials que tanmateix no li sonen de res. No se'n preocupi pus; no ha estat res.
En aquest fòrum, l'única persona que ha relacionat el castellà amb el feixisme ha estat vostè, i és una relació absurda: hi ha antifeixistes castellans que, naturalment, parlen i escriuen en castellà perquè és la seva llengua.
A tots els mallorquins de la seva generació i de la meva ens batiaren amb noms castellans perquè el franquisme prohibia els noms mallorquins, i tots dos ho sabem. La diferència és que hi ha mallorquins i mallorquines que no volíem tenir el nom oficial traduït, i férem les passes legals per esmenar la castellanització forçada pel franquisme: ara som legalment Macià, Joana, Sebastià, Margalida, Pere, Carme, Miquel, Aina, Pau, Bàrbara, Jaume, Llucia... Si vostè vol continuar amb el nom que li posaren en castellà per obligació, no li ho criticaré com fa vostè amb jo.
Punt final o encara no?

Valoració:3menosmas
Per DEC, fa 7 mesos

- Caixa és un receptacle gran (generalment de fusta).
- Capsa és un receptacle més aviat petit (generalment de cartró o plàstic).



A cops val la pena consultar el diccionari.

Valoració:2menosmas
Per balmany, fa 7 mesos

Si en su larga parrafada, me explicase lo que significan las letras J.A.J. (que, por supuesto, pueden significar muchas cosas), yo hubiese terminado tal como digo en mi escrito anterior. Dígalo, y no me venga con tonterias. En este fórum escribir en castellano, tiene las connotaciones que le he dicho. No quito ni una palabra; incluso me quedo corto.



Otrosí, digo. Si mis padres, me hubiesen bautizado como Matías, no me embarcaría con Macianes. Cosas de los no reciclados y anclados en el "otro régimen".
Bona nit

Valoració:-6menosmas
Per Macià, fa 7 mesos

Balmany,
Vostè sap de sobra que el franquisme prohibia inscriure els infants amb noms que no fossen castellans, i també sap que a l'escola franquista els mestres passaven llista pronunciant a la castellana els llinatges mallorquins, amb "jotas", "zetas", "erres finales" i cap vocal oberta o neutra. Ni quaranta anys de democràcia han esborrat aquella inèrcia nefasta. Almanco ara no en faci befa, perque no té gens de gràcia.
Si no li costa pena escriure la paraula "franquista", per què fa circumloquis parlant de "el otro régimen"? A damunt, diu que som jo qui va errat. Vostè és una contradicció permanent!
Diu que el franquisme va esser "un régimen impresentable en todos los aspectos, como todas las dictaduras", però a continuació es veu obligat a matisar que "tuvo algunas cosas buenas". Què cerca amb aquest matís? Ja sabem que tots els règims han tengut qualque cosa bona. Segur que el nazisme o el comunisme també. Igual com les persones: la bondat o la maldat absolutes no existeixen. Segur que el criminal o el violador més abjecte ha fet qualque cosa bona en la seva vida. I què?
El matís encara és més clar quan n'amolla aquesta: "Tampoco he dicho que soy o deje de ser franquista". Resulta que el fraquisme era "impresentable en todos los aspectos", però vostè és incapaç de declarar-se a favor ni en contra. Queda clar.
És ben cert que "cuando nacemos recibimos lo que hay", però tenim la capacitat de rectificar i millorar allò que hem rebut. No és obligatori assimilar acríticament els coneixements, la mentalitat i els prejudicis de les generacions precedents. Si fos així, la Humanitat no avançaria. La felicitat absoluta no l’hem tenguda ni la tendrem mai, però la gestió política ha de procurar la màxima felicitat possible per la majoria de la població.
Vostè no escriu "en parte en castellano". Vostè escriu el 99% en castellà perque no sap escriure en català ni en vol aprendre. Queda l'1% que escriu en mallorquí: qualque expressió o frase feta que no ha sabut traduir. Que escriure en castellà sigui sinònim de feixista ho ha dit vostè i ningú més, almanco en aquest fòrum.
És una bona notícia que no conegui les inicials J.A.J., me cregui.
Bona entrada d'any. I si així ho vol, punt final.

Valoració:6menosmas
Per balmany, fa 7 mesos

Se me había quedado en el tintero y voy a aprovechar la ocasión únicamente por unos temas y un anhelo.
A.- Sería interesante, naturalmente no voy más allá, saber cómo inscribieron al Sr. Joan en el Registro Civil, y creo que no nació en el franquismo. Parece que a los nombres propios, al igual que a las pistolas, los carga el diablo.
B.- Sr. Macià. Se está equivocando nuevamente. A mi no me cuesta absolutamente nada escribir la palabra "franquista". Pese a que fue un régimen impresentable en todos los aspectos, como todas las dictaduras, en mil ocasiones se ha escrito que tuvo algunas cosas buenas. Ya sé que las peores fueron más. Pero de ambas, hubo. Y a "toro pasado", poca cosa se puede hacer. Cuando nacemos recibimos lo que hay. Ni más ni menos.
Siempre se habla de este período, pero nunca de los años anteriores al 36. Parece que se vivía en un pais de felicidad absoluta. Se abren tumbas, pero nunca las otras, que las hubo, aunque no guste.
Por edad yo no hice la guerra, aunque mi familia salió perjudicada en otro asunto de importancia capital. Tampoco he dicho que soy o deje de ser franquista, esto lo dice Vd. en un acto de absoluta ignorancia, sin que venga a cuento o que tenga mi autorización.
Si me he referido a su familia, no he hecho otra cosa que transcribir lo que Vd. ha contado. A su manera, por supuesto. Y, presuntamente, sin que ellos supieren nada de sus andanzas.
Parece que el mallorquín, palmesano concretamente, que en parte escribe en castellano ya es, sin más, un bulto sospechoso. Un "nyol", un fascista. "Te coions, sa cosa". Con perdón. Las iniciales J.A.J, no me suenan de nada. Descúbralas Vd., que es el que las aporta.
C.- Que este año recién comenzado nos dé la felicidad y alegría que el ya finito no ha podido. A todos, independiente de nuestras ideas. Punto final.

Valoració:-7menosmas
Per balmany, fa 7 mesos

Al menos alguien que me indica que tengo derecho a escribir en castellano. Algo es algo.
A los catalanes, por haber trabajado, durante muchos años, con multitud de ellos no les tengo ninguna simpatía. Su soberbia y presunta superioridad, a la hora de tratar a los mallorquines es del todo despreciable.
Siempre digo lo mismo, y el que quiera tomar consejo, que lo haga: Si no los conoces no los compres, y si de verdad los conoces rechazalos de plano. Saldrás ganando. Son demasiado inteligentes. Y eso no lo digo en plan destructivo.
Sr. Joan i Marí. Gracias por haberme contestado. Francamente, esperaba algo mucho más "apañadito" y más serio.

Valoració:-8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris