Que la llengua catalana a Mallorca està en recessió, és un fet que podem percebre sense fer gaire esforç. L’esperança que, en general, les noves generacions emprendrien amb força un camí cap un ús normal, s’esvaeix constantment.
Evidentment, no parl d’aquelles persones que sempre hi som, que mai no hem abandonat la il·lusió per fer de la llengua un mecanisme de cohesió entre tots els habitants dels territoris on el català és (no sé si dir que era) la llengua pròpia. Perquè aquests conceptes, de cada dia, es difuminen més i ha arribat un moment que el fet que l’Estatut d’Autonomia reconegui com a pròpia la llengua catalana no garanteix, ni de bon tros, que els catalanoparlants puguem exercir els nostres drets i se’ns acusi, constantment, de no voler fer-nos entendre.
Tot plegat, fa la sensació de fracàs, que els esforços fets fins ara no interessen a una bona part de la població. Dins el sistema educatiu de cada dia és més habitual que augmentin els centres on la llengua catalana té un paper secundari i que els al·lots, entre ells, facin servir només el castellà com a punt d’inici de qualsevol de les seves converses. Per a ells la normalitat és simplement aquesta, ni llengua pròpia, ni amor per la nostra cultura... A més a més, no pareix que els afecti gaire. Allò que resulta més impactant és que sovint aquest comportament es produeix entre els adolescents que han rebut un ensenyament a primària i posteriorment a secundària modèlic, han tengut totes les eines a l’abast per accedir a la llengua, encara que no la duguessin apresa de ca seva.
És preocupant que fills de pares catalanoparlants (no tothom, és clar), que no tenen cap problema per comunicar-se en català en l’àmbit familiar, després sempre fan servir el castellà amb els externs, és a dir, fins i tot amb els nins d’altres famílies també catalanoparlants que entre ells, a la bimbolla familiar, ho fan en català. I no passeu pena pel tema de l’ensenyament en català (no del català), ja que, sovint, no solen tenir cap problema per seguir amb èxit les classes de matemàtiques, biologia, història, etc. en català.
El català és la llengua escolar, ho tenen claríssim i el castellà és l’eina bàsica i per excel·lència de comunicació entre iguals, almanco és allò que es pot observar objectivament entre certes generacions de joves.
I quan parlam d’altres llocs on la presència de la llengua és més viva, la tendència a reproduir aquest comportament en sentir qualcú que s’expressa en castellà és aclaparant.
Català: única llengua oficial als Països Catalans!