cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 13°
18°

Els enigmes de Chesterton

Si accediu al canal de la Paramount Network, fins fa una setmana, just abans de la programació de Nadal i de part d’horabaixa, hi posaven una entretinguda versió televisiva —esbossos dels relats emesos originalment per la BBC— de les aventures del pare Brown, peripècies que l’escriptor i periodista catòlic G. K. Chesterton va narrar entre els anys 1911 i 1936, any del seu traspàs. L’actor anglès Mark Williams fa una estupenda interpretació del capellà investigador, podríem dir que una versió escopida del personatge que va crear aquest escriptor anglès; un mossèn gras, d’aspecte innocent, aparentment esburbat i tolerant que sempre va acompanyat del seu paraigua, ormeig precari però, en el cas de Brown, així mateix dissuasori.

Hàbil amb el recurs de la paradoxa i de la ironia, Chesterton va ser capaç de dotar d’una gran personalitat el detectiu, entranyable i sagaç, que fa ús d’una moralitat que no embafa perquè mai no és doctrinària. Brown és un home devot que només convida i suggereix, no imposa. RBA La Magrana, l’any 2013, va publicar una edició voluminosa d’aquests relats d’intriga traduïts per Imma Estrany.

Alguns aforismes, expressions recollides d’aquestes narracions tan curioses i aconseguides, podrien servir per fer una mica de teoria referida a la literatura criminal, com és ara: «El criminal és l’artista creatiu; el detectiu tan sols és el crític». Un altre bocí seleccionat del relat qüestiona la presumpció d’innocència moral: «Estaríem arreglats, si haguéssim d’absoldre la gent que mai no fa res». Un altre aforisme, tal volta de consideració metafísica: «Precisament és la manera d’obrar, allò que ens permet saber alguna cosa de les seves dificultats espirituals» Un altre referit a l’oportunitat de redimir les faltes, tothora, fins al darrer moment: «Sempre tenim l’oportunitat que la vellesa sigui impecablement honrada». I encara una altra expressió, ara dedicada a la política: «Feia l’afecte com si els polítics, per algun motiu, haguessin de ser molt importants. Tanmateix, tot en ells sembla important tret de les idees polítiques».

En el llibre de les seves memòries, que Chesterton va titular Autobiografia, precisament hi va incloure algunes seccions dedicades a la política, comentaris ben representatius i encara actuals. Hem de considerar que aquest escriptor i periodista londinenc no era cap comunista, ni esquerrà, ni tan sols un futurista, denominació més o manco equivalent, en aquella època dels anys vint, al que avui en dia en diuen un progressista; no debades ell deia que era un home incapaç de posar confiança total en l’Estat. En aquest llibre de memòries, Chesterton conta que l’any 1914 la lluita partidista era una ficció i que la democràcia llavors ja era una il·lusió fracassada. Va escriure que pocs anys abans de la primera Gran Guerra, el seu germà Cecil Chesterton, juntament amb Belloc, un amic de la família, varen editar el llibre titulat The Party System; una publicació que va irritar els polítics d’aquella època. La tesi del llibre era que, en la realitat, els partits no existien més que formalment, una mena d’escenificació. El que de veres hi havia era un sistema de rotació de partits controlats per molt poca gent que, de cara a l’opinió pública, simulaven conflictes irreals perquè, en allò que afectava bàsicament les persones, sempre hi havia quòrum, unanimitat.

La publicació The Party System definia la política d’aquella època com a un avorrit lloc comú contaminat d’idealisme fictici, d’èpica ridícula, d’optimisme prefabricat i d’un sentimentalisme més propi de l’etapa victoriana que cap altra cosa de profit. Chesterton no s’estalvia de fer una dura crítica als polítics anglesos i al sistema de partits que, segons la seva opinió, en unes altres circumstàncies haurien pogut intentar evitar la Gran Guerra de 1914. Va escriure: «Quan la teoria política és diferent a la seva realitat pràctica, és perquè hi ha un pacte tàcit que mai no es romp perquè hi ha interessos comuns». És a dir, que no hi havia partits polítics que representaven una alternativa real a l’statu quo invisible; els qui governaven de veres mai no mostraven la cara.

Quan vaig llegir aquestes opinions, vaig recordar el comentari que temps enrere va fer Juan Rosell, ex-president de la CEOE, i que va publicar la premsa; va ser quan va dir, desvergonyit i ben tranquil, que una cosa és la política i una altra de diferent la realitat. Chesterton, en les seves memòries, no analitza amb profusió de detalls la primera guerra mundial, però insinua que sectors poderosos de la societat anglesa varen fer negoci durant aquell conflicte armat i que frenaren, tot el que pogueren, la implicació directa de l’Imperi Britànic en la brega. Segons la seva tesi, l’Imperi hauria d’haver bastit més aviat una aliança amb França; d’aquesta manera, Alemanya probablement no hauria gosat a fer front al poder dissuasori de la coalició aliada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris