algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Tallarins són burballes

Ara que ja som a Nadal: la nit bona és la nit de Nadal, la nit vella és la de Cap d’Any, villancics són nadales, Christmes són postals, barquillos són neules enrodillades i s’árbol... endevina.

Treking és anar a peu, adesiara disfressat d’excursió que no sé què li passa, potser una excursió d’anar a peu, o un viatge d’anar a peu. Que per cert, això d’anar a peu és més antic que el pastar, i de bon tros, de fet tenim un repadrí, parlant de milions d’anys, que li diuen Homo erectus: això és que ja anava a peu abans de pastar i tot això que ens caracteritza. Requilla és filferrada, si és contra els qui van a peu pels camins de muntanya és filferrada de pues.

Emmagatzemar, i pitjor, emmagatzematge, són ganes d’allargar contra natura, es tracta de guardar, estotjar, dipositar o el que faci falta, normalment depenent de la matèria, continent i circumstàncies.

La mascarilla és la careta, aforo els assistents permesos, distància social deu esser distància (inter) personal mínima recomanable, o més curt, distància de seguretat o més clar: distància de distància.

Màrqueting és que te venen, o ho proven, el que no has de menester, mentre no saben ni contesten a res del que necessites. Els bancs s’han hipertrofiat amb el màrqueting aquest, i a pegar coces als clients, com si el món es reduís a això.

Supòs que guai deu esser collonut; mola, que t’agrada; súper, molt bo; xaxi piruli, encara més bo. De puta mare, vol dir que hem trabucat, que la teva cultura se’n va a la merda.

Xfa intuesc que serà per favor, gra6 això: gràcies, d1 o a10 és adeu: per estalviar un dígit espenyam el llenguatge.

Un tio deu esser un bergant i un gamberro un polissó. Un botellón potser seria una botellada, o botilada, o una escampadissa de botelles, o una reunió de mal educats i insolidaris per escampar brutor a la via pública.

Snorkel deu esser mirar davall l’aigua amb una careta de nedar i uns patos, que en aquest cas no són annerots sinó aletes.

Cribar apareix al diccionari Moll, però al Català-castellà i viceversa, a la part del castellà, naturalment, i diu que s’ha de traduir per: garbellar, porgar, belitrar o triar; per si a algú això li sona a rondalla que ja no s’entén pot dir: pentinar, fer proves, o quelcom semblant. Cribrar no apareix ni a la Viquipèdia, en canvi sí que hi han enflocat cribratge, que diu que és un destriament, que supòs que és el que mestre Moll en diria garbellar, porgar, belitrar o triar.

No sé si mai heu dit, o vos han dit, gilipolles, però segur que ho heu sentit ben a prop, és el que en bon mallorquí, i parlant clar, en deim: aturat, babau, badoca, banastra, betzol, boiano, bosses (tristes), bossot, colló, collonapes, curt, curt (de gambals), espardenyot, estenallot, moniato, tanoca, bàmbol, bajà, bajoca, bandarra, cabota, gorà (i somera), cap buit, boig, pardal, tanoca, cap de fava (opcionalment amb orelles), més coió que en Trompes, més coió que es cagar de panxa, beneitarro, que no hi és tot, que li falta un bull... I no és res personal, només una mostra de com les gastaven els nostres padrins. Ben segur que amb una pentinada del diccionari Alcover-Moll n’ompliríem unes quantes pàgines. Idò tenim per triar: no fa cap falta recórrer a beneitures forasteres.

I, desdeluego, vol dir que no hem anat a escola, ni en feim comptes.

Nota al marge. En rigor ortotipogràfic la majoria de paraules d’aquest article haurien d’anar entre cometes, en cursiva o altres diacrítics que ens hem estalviat, ja que faria la lectura massa feixuga, cosa que també passa adesiara, afortunadament en un percentatge inferior, en altres articles de l’autor.

A part, si els tallarins són burballes pot esser discutible, algú dirà què depèn de si és per fer sopa de brou o amb salsa italiana. La qüestió és si parlam del nom popular genèric o d’un producte comercial amb el que ens han d’entabanar per a comprar més. El llenguatge de vendre, l’argot dels joves que necessiten marcar diferències i altres tipus de comunicació cridanera, a part dels periodistes que els encalça la còvid i els envien les notícies de Madrid, solen anar molt per endavant dels diccionaris, i fins i tot dels usos i costums útils per a la salut de la cultura. Però no hem fet aquest article per discutir –ni cap altre-, si de cas per cridar l’atenció que ens costaria ben poc parlar i escriure un poc millor. Ara que som a Nadal... s’ha intentat fer un article desenfadat i entretingut. Si vos ha fet ganes rectificar res, millor que consulteu els diccionaris.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per JVLC, fa 19 dies

Vale pues.
Bon article i Bon Nadal, Pere!

Valoració:0menosmas
Per Pere Llofriu, fa 22 dies

A Mallorca no deim "filferrada" sinó "requilla” (ex pagesos jubilats), “reixeta” (algun romàntic), o “alambrada” la gent normal, i tanmateix la filferrada és el tret característic de la possessió mallorquina (o del que en queda), són moltíssimes les que no produeixen absolutament res, però estan completament envoltades de filferrada, aleshores els dels diccionaris ja fan tard. I curiosament…



apareix al diccionari Moll, però al Català-castellà i viceversa, a la part del castellà, com a traducció d’ “alambrada”.



"Gorà" no s'escriu normativament perquè no estam parlant de castes de cavalls, sinó de sub flastomies, del registre més baix, una mena de sociolecte marginal.

Valoració:0menosmas
Per Macià, fa 22 dies

Molt bon article per prendre consciència de la llengua que hem heretat i hem de preservar. Tanmateix, faig unes propostes de modificació:



"Filferrada" no té entrada al diccionari; en mallorquí deim (o dèiem) "retxadets" (així, en plural); consultau el DCVB (amb l'entrada en singular i l'exemple en plural).



A Mallorca no deim "nadales" sinó "cants (o cançons) de Nadal". Tampoc "dipositar" sinó "depositar".



"Gorà" s'escriu normativament "guarà" (ben igual que escrivim "guardar" i no "gordar" o "quaranta" i no "coranta"). I "coió" supòs que ha d'esser "colló" (ben igual que "collonut", aquesta sí ben escrita).



Amb tota la resta, ben d'acord.

Valoració:1menosmas
Per tonietlo, fa 22 dies

LOL
Hi ha un llibre sobre llenguatge SMS dit "Passa-ho!"
O sopes a https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Llenguatge_SMS
Ah, i "copiaferrar" tampoc ho trob, i és molt usat en informàtica des d'antic.

Valoració:0menosmas
Per tonietlo, fa 22 dies

Va bé per dubtes i curiositats! Entrenar dubtes permet adaptar-se i cal com esport per cuidar-se. Fa poc m'encuriosia sa paraula "encuriosit" o es verb "encuriosir". Que són importants per aprendre, filosofia o ciència. Idò quin misteri! No vaig saber trobar gaire d'això en es diccionari en línia des TERMCAT. En es DCVB un poc sí... Agraït els ho vaig "emiliar".
Perquè amb un sol SMS simple cal retallar i lletres i espais. O potser a vegades ve d'abans, d'un llenguatge d'haver d'estalviar més encara teclejar, per usar microteclats de telèfon numèric, pitjors que smartphones. Per escriure una lletra calia polsar molts pics una tecla on domés sortia un número.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris