algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
15°

Jutges i militars representant el seu paper en el circ espanyol

Continuam vivint en aquest circ en el qual tots interpretam el nostre paper així com podem. Al mateix temps, observam, miram, llegim, escoltam i criticam certs comportaments dels altres. Al mateix temps podem quedar gelats, glaçats, avergonyits, emprenyats en veure què fan els que es troben en els punts més alts d’aquesta simbòlica piràmide de la humanitat existent. I és que la majoria aspira a trobar-se allà dalt, allà on es troben els cercles de poder. Uns volen arribar-hi a través dels doblers ben o mal guanyats, d’altres creuen que hi són perquè són els millors ja que els han votat i d’altres s’hi troben perquè d’una manera o altra han comprat els vots. I els vots no solament es compren amb monedes, també es poden comprar amb falses promeses. I així la funció no s’atura mai.

Ara els ha tornat tocar a aquells que tenen més poder que no són capaços d’exercir. Si una persona no té la força del poder ben mesurada, és una persona molt perillosa, perquè s’equivoca quan l’exerceix, s’equivoca voluntàriament o involuntària. Quasi sempre ho fan intencionadament i amb objectius retorçats i obscurs per als que es troben sotmesos a aquest mal poder. Va ser i és el cas dels presos polítics de les persones que participaven en el procés independentista de Catalunya. Varen topar amb un cercle de poder, el que formen els jutges del Tribunal Suprem espanyol i aquests els varen condemnar a molts anys de presó (fa més de tres anys que hi són). Els presos polítics fa cert temps varen topar amb un altre cercle de poder més comprensiu (a colònies n’hi sol haver qualcun) que els va concedir el tercer grau. Això suposa poder entrar i sortir de la presó, com si fos un règim de mitja llibertat. Però clar, tots aquests poderosos que els odien, amb un odi difícil de mesurar, solen ser persones pertanyents a partits dretans, mig franquistes, conservadors insofribles, de la mateixa alçada d’aquells que deixaren les cunetes plenes de cadàvers. Doncs aquests poderosos no varen estar d’acord que se’ls concedís el tercer grau i varen dur aquesta determinació al Tribunal Suprem, allà on es troben aquelles persones d’un parer semblant. I ara, han decidit, com es veia venir, que s’anul·la la concessió del 3r grau i se’ls deixa en presó permanent. Un sistema inquisitorial i no democràtic ho feia preveure.

Sabem que Espanya no vol amollar la mamella que suposa el Principat de Catalunya. Ells diuen que no és cap mamella, però si no ho fos, ja faria temps que els haurien tret defora. De tant en tant sorgeix algun militar que des de la llunyania llança alguna amenaça contra els que posen en perill la “unidad de destino”. Ara ho han fet comentant, crec que per les xarxes socials en algun xat que s’haurien de matar 26 milions de persones. Deuen pensar que Espanya té 26 milions de persones d’esquerres, que deuen considerar, com en temps del general, que són rojos, dimonis, que han de ser exterminats, que sobren a l’estat conservador i franquista que tant deuen recordar, perquè quasi tots estan retirats. Quan qualcú els dugui davant algun tribunal, veureu com no haurà passat res, tot això quan als independentistes se’ls castiga la intenció.

Crec que una cançó de la Trinca deia: “I del poble què?” Idò al poble l’entretenen entre unes normes que van cap aquí i unes altres que van cap allà amb el tema de la pandèmia. Que si pots sortir, que millor si no surts, que si has de dur tapaboques sempre, que si quan menges te’l pots llevar, que si es poden reunir 10 persones, que si han de pertànyer a unes famílies determinades, que si aquestes persones poden ser persones que estan a la teva vida, que uns demanen explicacions, que altres n’imparteixen, uns diuen que per Nadal i Cap d’any es podran reunir 10 persones com a màxim i pertanyents a dues famílies convivents, i altres diuen que poden ser 10 persones pertanyents a les famílies que siguin i altres diuen que es poden reunir sempre que siguin familiars. Aquesta darrera em sembla que és la que demostra més seny.

Mentre es va desenvolupant aquest circ en què el nostre paper massa vegades es converteix en el d’equilibrista, els cercles de poder (partits polítics, governs, jutges i militars) van exercint un poder massa vegades inquisitorial.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per clar i català, fa devers d'un mes

Quan podrem acabar amb aquesta comèdia en què ningú (jutges, militars, reis, polítics) fa el paper que democràticament li pertoca?

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris