cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 16°
15°

Carta oberta a Sonia Vivas

Benvolguda policia Sonia Vivas,

Li faig aquest tractament perquè vostè, segons declara, es defineix com a “policia, denunciant de corrupció política i policial, lesbiana, catalana d’esquerres i feminista”. Això ho he llegit en el diari mentre avui mati m’estava menjant el meu entrepà.

Aquests dies estic explicant als meus alumnes de batxillerat el que és la pseudociència i tot el tema de les fal·làcies. El que volia és demanar-li si podria venir a una classe o fer una videoconferència amb nosaltres per poder debatre amb vostè, que segons sembla té una titulació universitària, el tema de la relació entre la mida del penis i la violència sexista.

Vostè diu que va néixer a Barcelona el 1978. Jo vaig néixer a Campos el 1972 i m’he trencat la cara des dels 17 anys lluitant per les idees de l’esquerra catalanista i progressista en un poble que és un feu de la dreta, a la part forana de Mallorca. El que li vull dir és que amb declaracions com aquesta que ha fet recentment, d’un nivell de cunyadisme indigne d’una representant pública, fa un mal favor a les nostres idees. I si no fos perquè ja estic curat d’espant i no crec en les teories conspiratòries arribaria a pensar que vostè està a sou de VOX.

Li deman que vengui a parlar amb els meus alumnes i amb mi, del que vulgui, dels temes fàl·lics, de la lluita, de la llibertat... Podrem anar després a fer un cafè a un bar d’aquests de per aquí i sentirà reflexions molt més elevades que la seva però de gent que no cobra un sou públic i s’ha begut algun rebentat de cassalla de més. Li faig aquesta convidada perquè crec que en té el deure com a representant pública amb un sou digne que s’ha de guanyar. Aleshores, si respon a la meva invitació, podrem veure si és una policia d’aquelles que actuen quan hi ha problemes o de les que s’amaguen rere la mata.

Jo qued aquí, a l’espera de la seva resposta menjant el meu entrepà de botifarró fàl·lic, i amb una sensació de pau immensa després d’haver fet el que he pogut per esvair els meus dubtes de si visc en una societat demencial i mancada de qualsevol casta de sentit més enllà d’aquells arguments de 'Cine de barrio'.

Rebi una cordial salutació.

Montserrat Alcaraz Vich, Professor de Filosofia de l'IES Damià Huguet de Campos.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per pierre michon, fa 16 dies

Molt oportuna la menció a les pseudociències i fal.làcies. Deixant de banda que d´ençà que tenc ús de raó s´ha dit de tot sobre el tamany del penis i la seva rellevància o irrellevància en el plaer femení (el darrer que he llegit és que la vagina només té sensibilitat als primers centímetres de fondària, però qui sap...), en Montserrat toca el punt clau. Mentre no hi hagi estudis científics després de "els homes amb el penis petit" podem dir qualsevol cosa. Per exemple, la regidora Vives podia haver dit "els homes amb el penis petit ho compensen amb més amor i carícies".
Se coneix que per ella el sexe és una agressió i el penis un arma, i per tant ho ha completat a la seva manera: "els homes que no poden agredir amb el penis agredeixen amb els punys". Quina visió del sexe més negativa!

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris