Aquests dies d'intensa atenció sobre l'actualitat internacional, un nou cop duríssim, l'assassinat d'una dona de 32 anys al Secar de la Real (tes setmanes després de l'assassinat d'una dona de 36 anys a Peguera) ens recorda que la terrible xacra dels assassinats masclistes és també ben present a la nostra societat. Com una pandèmia permanent i eterna. Com un dolor infinit.
Res, ni la tensió als EUA, ni la dramàtica pandèmia de coronavirus, ni la dura crisi econòmica, ens han de fer ignorar que, des de fa massa anys, vivim, al nostre país, un degoteig de feminicidis, que és un autèntic diluvi de tortura i mort a nivell planetari.
@Quina vergonya!
Si un comentario mío reafirma tu lucha contra lo que sea, debes tener unos referentes más tristes que mi propio comentario.
Madre mía, qué de bobos.