cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
19°

1.070 no és un número qualsevol

No, és una xifra que ens diu el nombre de dones assassinades des de l’any 2003, 17 anys fa, que es comptabilitzen les víctimes per violència masclista. Mil setanta persones que perderen la vida en mans d’altres persones que exerciren la màxima violència que arrabassa la vida, el bé més preuat que tenim com a persones.

Aquesta setmana passada es confirmà la segona víctima a les Illes Balears d’enguany, na Habibe, assassinada dins un cotxe, per un tret disparat per aquell que no acceptava la ruptura de les relacions. Ho haureu vist a la premsa, als telenotícies de totes les cadenes. Dijous 22 sortirem convocades pel Moviment Feminista de Mallorca, al carrer per manifestar el nostre rebuig, la nostra indignació, el nostre horror, la nostra ràbia... Sense cansament, sense defallir.

Enguany és un any difícil, des del març convivim amb una pandèmia present a tots els països del món. Ho hem comentat a aquests articles des de la primavera... i continuem, amb perspectives fosques en aquesta tardor. A més de la situació sanitària, som conscients de la crisi econòmica, social, mediambiental. En aquesta realitat el problema social de la violència masclista, exercida pel patriarcat, per la mentalitat que considera les dones, les al·lotes, les nines, objectes de plaer, agreuja encara més la vida de moltes persones.

Al nombre 1.070 hi haurem d’afegir el dels 37 infants, nins i nines que han patit la violència, també víctimes dels agressors, comptabilitzats des de l’any 2013 fins al juny d’enguany.

Xifres que escandalitzen, l’any 2020 37 dones han perdut la vida a tot el territori de l’Estat. A les Illes Balears són dues d’aquestes.

Vull reproduir part del comunicat del Lobby de Dones condemnatori d’aquest nou assassinat:

El Lobby de Dones intenta posar l'accent a distints àmbits d'actuació social contra la violència de Gènere. De vegades emfatitzam sobre l'educació, altres sobre l'atenció a les víctimes, sobre serveis d'assessorament, ofertes de treball per aconseguir la independència... avui volem posar la lupa sobre els mitjans de comunicació.

És enorme la capacitat d'influència que tenen des de televisions, informatius i especialment programes, passant pels diaris, les emissores de ràdio i fins a la darrera revista, Creiem que no s'ha assumit la transcendència d'aquesta responsabilitat per part dels mitjans. Per desgràcia, també a l'assassinat d'Habibe s'han publicat opinions que duen implícita justificació o excuses per a una conducta terrible i sempre traslladant la culpa a la mateixa víctima.

Seria bo recuperar els codis que durant anys s'han treballat en aquest tema junt amb els departaments d'igualtat dels governs.

Mentrestant demanam a la societat que no toleri cap comportament masclista al seu entorn, ja que el germen d'un masclisme assassí és un masclisme groller, prepotent i abusador. Les dones i els homes som iguals en drets i capacitats i el respecte ha de ser el valor màxim de la convivència.

Crec que ho diuen clarament, com a mitjà de comunicació la responsabilitat de tractar aquestes mortes amb imparcialitat, sense cercar «justificacions», «excuses». Com a membres d’una societat del segle vint-i-u, no tolerem cap comportament masclista, ni al bar, ni a la família, ni a les xarxes socials.

Volem una societat lliure, on es pugui viure amb dignitat, amb igualtat en drets i obligacions, amb respecte entre les persones, sigui quin sigui el seu sexe, el color de la seva pell, la seva orientació sexual, les seves creences, la seva manera de pensar i viure. Treballem per fer-la realitat!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris