cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín: 13°
13°

Transició fallida també a les forces de seguretat

Durant molt de temps, moltes persones es demanaran què hauria passat si Puigdemont hagués declarat la DUI (Declaració Unilateral d’Independència). Alguns diran que ara el Principat de Catalunya seria independent i altres pensarien que l’edifici que sosté les institucions principals de la Generalitat, com és el Parlament i els despatxos del MHP, i els dels consellers i diputats seien un caramull de runes, ja que haurien desaparegut pel bombardeig dels avions espanyols i dels tancs que haurien travessat Barcelona per bombardejar-la per enèsima vegada. També hi haurà els que creguin que el comportament dels polítics actuals és correcte i que s’ha d’anar negociant amb el govern espanyol a Madrid estant, fins que aquest transigeixi i s’avengui a negociar una pau duradora.

Que el govern espanyol es troba disposat a utilitzar una estratègia guerra civilista queda demostrat amb el comportament de la guàrdia civil i de la policia nacional que actuen com si es tractàs d’un exèrcit en temps de guerra o de preguerra. És com si vivíssim en ple segle XX i abans de 1975, amb el dictador Franco ben viu i manant des del palau del “Pardo”. La guàrdia civil i gran part de la justícia, aquests que viuen aferrats als assumptes polítics, sembla que formen un estat paral·lel, és a dir, un estat dins l’estat, només que els que són tractats per aquest estat inclòs dins l’altre, troben que és com un forat profund i negre. Se serveixen del poder i l’utilitzen per al seu propi interès. Se’n foten del que diguin, pensin i votin els electors; se’n riuen del que diguin, pensin i votin els diputats al Parlament; no fan cas del que diguin, pensin o manin els consellers i el president, és a dir, el Govern en general. No saben què significa la paraula neutralitat, que hauria de ser el seu nord i guia d’actuació dins una democràcia, situació desconeguda per a ells, ja que només coneixen el comportament dictatorial després dels serveis llargament oferts a la dictadura franquista. No saben què significa ser un servidor públic al servei del poble.

Això significa que la transició va ser un pas en fals de la dictadura declarada a una altra dictadura encoberta. S’havien d’haver eliminat tots els comandaments de la guàrdia civil i gran part d’aquest cos. S’havien d’haver depurat, cosa que no es va fer. Igual cosa va passar amb l’administració de la Justícia. I d’això en veiem cada dia els resultats. No solament queden persones en el poder de ideologia extremista i dretana. Sinó que conserven totes les virtuts i defectes del temps de la dictadura franquista. Per exemple, no tan sols no eren demòcrates, sinó que també eren masclistes. Per això se’ls escapa algun maltractador, i més d’una dona ha estat assassinada perquè algun jutge no n’ha fet cas. O també han absolt algun violador perquè creien que havia estat provocat per la roba que duia la dona, adduint que mostrava les cuixes o els pits. Com que es troben traumatitzats pel temps del “mando y ordeno”, creuen que existeixen dos bàndols, els bons i els dolents. Han de tractar bé els bos i maltractar els dolents. Entre els dolents i ha els rojos i tot el que faci olor a roig, com poden ser els comunistes. I per això no consenten que hi hagi comunistes al poder o a les comissions. També d’aquesta manera serà tractats o maltractats per la Justícia segons el bàndol al qual els adjudiquin. Ja que la catalogació també la fan ells o els seus seguidors. Tot aquest tema va ser tractat per la televisió basca: “Un estat dins l’estat”.

Una altra demostració que la policia ha estat convertida en la punta de llança d’un estat que no és capaç de comportar-se democràticament ha estat la condecoració de 423 agents per part dels mossos d’esquadra, entre ells 140 de la brigada mòbil i 6 de mediació, per la seva participació en els diversos dispositius d’atonyinament quan hi va haver les protestes contra la sentència de l’1 d’octubre. Aquests agent varen ser contundents contra els manifestants i contra els líders independentistes. En total els Mossos han atorgat 724 condecoracions als agents per les actuacions del 2019. Aquestes condecoracions s’havien d’haver donat el mes de març, però no va ser possible per mor del Covid-19.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per marbosch, fa devers d'un mes

És molt recomanable la lectura de les publicacions de l'extienent Segura que denuncià la corrupció sistèmica dins l'exèrcit i que també de rebot arriba a les forces de seguretat i curiós: el condemnat fou ell per fer-ho públic, igual que ha passat amb els suboficials que denunciaren el cas dels militars franquistes.
L'exèrcit expanyols desde fa molts segles es convertia en la segona "sortida" de les famílies de poder: 1r fill hereu de títol i polític; 2n fill militar i 3r fill eclesiàstic (observau-ho a moltes famílies) i tenien i tenen l'exèrcit com el seu "cortijo" on ascendeixen per "famílies", tal com també passa molt dins el poder judicial.
I tot això només té una sol·lució, perquè per ells ja els està bé així.

Valoració:0menosmas
Per de sentit comú, fa devers d'un mes

De tota lògica. Les forces de seguretat han set la tercera pota del franquisme, després del poder executiu i el judicial. Tot segueix com fa 50 o 60 anys, i per això encara veiem el que veiem.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris