algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 12°
17°

Artritis idiopàtica juvenil

Si parlau amb familiars vostres o amics i els explicau que coneixeu un nin o una nina que pateix artritis idiopàtica juvenil (AIJ), possiblement vos miraran amb carusses i pensaran que és cosa de persones majors. Res més lluny de la realitat.

D’entre les malalties reumàtiques com lupus eritematós sistèmic, dermatomiositis juvenil, esclerodèrmia, púrpura de Schönlein-Henoch, Behçet, etc. l’AIJ és, tal vegada, una de les més conegudes. Bàsicament es tracta d’una malaltia crònica que es caracteritza per una inflamació persistent de les articulacions. Això provoca dolor i limitació de moviments. La incidència entre la població és entre un o dos casos de cada 1000 nins i es diu que és juvenil si es detecta abans dels 16 anys. Per tant, quan un nin o una nina pateix aquesta malaltia en edat escolar pot generar desconcert entre els professors d’educació física (i la resta), ja que poden pensar que no vol fer les activitats, quan en realitat no pot córrer, agafar una pilota correctament, escriure o teclejar a l’ordinador perquè té inflamades les articulacions. És natural que no ho sàpiguen, però és ver que es podria confondre un problema de salut amb l’actitud.

Quan hem dit artritis idiopàtica juvenil, segurament haurà xocat aquest terme: «idiopàtica». Què vol dir exactament? Idò és ben senzill, simplement que se’n desconeix la causa.

Ara bé, l’evolució dels nins que pateixen aquest problema és diferent. N’hi ha que responen bé als tractaments i d’altres que quan se suspenen, tornen a patir brots i a passar-ho malament. I les inflamacions venen acompanyades de dolor, afecten l’estat d’ànim de les criatures que la pateixen, poden generar tristesa i malestar en tots els sentits.

Un dels principals problemes d’aquesta malaltia és la invisibilitat. En poques paraules, no fa la impressió externament que tenguin cap problema, però en realitat no estan bé si no els aturen el mal. I aturar-los el mal suposa una intervenció per treure’ls el líquid sinovial acumulat a les articulacions i tornar a la medicació.

Un nin o nina amb AIJ pot fer esport? Evidentment que sí, en cas de tenir-ho controlat mèdicament pot practicar qualsevol esport, competir i ser un campió o una campiona de bon de veres, però si no està bé, es limita considerablement la seva capacitat de moviment, de comportar-se, de relacionar-se amb els amics o la família.

Pot desaparèixer aquesta malaltia? La malatia sempre hi és, tot i que hi ha casos que després d’uns quants brots pot remetre. En realitat el que pot passar és que quedi adormida i no torni a donar problemes durant anys, però no tots els casos són iguals, depèn de cada persona. Per tant, l’AIJ es pot arrossegar gairebé sempre o no, segons com evoluciona... N’hi ha que la pateixen des del naixement.

L’objectiu de l’article és donar a conèixer aquesta realitat a aquelles persones que no n’han sentit a parlar mai i enviar un missatge positiu i d’ànim a les persones que la pateixen (o l’han patida en qualque moment). I sempre amb l’esperança que quedi aturada.

El passat dia 1 d’octubre es varen il·luminar alguns edificis per celebrar que era el dia nacional de l’artritis. Repassau, si voleu, el facebook de la Conselleria de Salut. I si teniu ganes de saber-ne més, entre d’altres, podeu consultar la guia Malalties reumàtiques en infants i adolescents: orientacions dins l’àmbit educatiu de la Conselleria de Salut i la Conselleria d’Educació i Universitat. Aquest document és una adaptació de la guia que elaboraren unes excel·lents doctores de la Unitat de Reumatologia Pediàtrica de l’hospital Universitari de Son Espases i del Centre de Salut de Santa Ponça.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris