cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
19°

Un any després de la sentència: l'independentisme avança (lentament)

El 14 d'octubre de 2019, ara fa un any, el Tribunal Suprem espanyol Feia pública la sentència del judici contra el 'procés'. Els presos polítics catalans varen ser condemnats per sedició i malversació. La suma de totes les penes s’enfila fins a 99 anys i mig de presó:

Oriol Junqueras: 13 anys de presó per «sedició i malversació».

Jordi Turull: 12 anys de presó per «sedició i malversació».

Raül Romeva: 12 anys de presó per «sedició i malversació».

Dolors Bassa: 12 anys de presó per «sedició i malversació».

Josep Rull: 10 anys i mig per «sedició».

Joaquim Forn: 10 anys i mig per «sedició».

Carme Forcadell: 11 anys i mig per «sedició».

Jordi Sànchez: 9 anys per «sedició».

Jordi Cuixart: 9 anys per «sedició».

Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs varen ser condemnats per «desobediència» a una multa de 10 mesos amb una quota diària de 200 euros i un any i vuit mesos d’inhabilitació.

Just ara fa un any, escrivíem: «La sentència dictada per Felipe VI (conegut també com a Felipe VOX) i escrita per Manuel Marchena, que condemna a cent anys de presó els líders socials i polítics, té la virtut de commoure no només els independentistes convençuts, sinó a un sector molt més ample de ciutadania. Un sector format per republicans, per defensors dels drets civils i democràtics i per defensors de l'ètica en la política, que veuen com l'única aposta que posa en qüestió el sistema corrupte i pútrid del 78, és l'independentisme. Un sector que s'estimaria més no haver de triar, però que si ha de triar entre Felipe VOX i Carme Forcadell o entre el futur marquès de Marchena o Jordi Cuixart, tenen clar que trien Forcadell i Cuixart. I si els demanen qui ha comès més delictes, tampoc no en tenen cap dubte».

I afegíem: «L'Estat espanyol és com l'escorpí, no pot deixar de ser el que és, un aparell corrupte i criminal. I a cada cop, sigui un discurs del Borbó, l'actuació dels seus cossos policials o una nova sentència, queda més al descobert, perd credibilitat i més ciutadans se n'allunyen».

No només ens reafirmam en el que escrivíem fa un any, sinó que aquest lapse de temps ha servit per confirmar les previsions.

Paradoxalment, allò que fa que l'independentisme català no avanci amb més rapidesa, són les decisions vacil·lants dels lideratges polítics.

L'independentisme català avança, però més a poc a poc del que ho podria fer.

Una bona mostra: Tsunami Democràtic.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris