nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
15°

12 d’Octubre, diverses celebracions

Fixeu-vos, a les terres madrilenyes més que en altres llocs, el 12 d’octubre se celebra el dia de la Hispanitat, en el sentit més espanyolista, més colonitzador de terres d’ultramar. En canvi allà a les terres conquerides li han donat un altre contingut: Dia de la resistència indígena, a Veneçuela. Dia del respecte a la diversitat cultural, a Argentina. De la descolonització a Bolívia. De la interculturalitat i la plurinacionalitat a l'Equador. Dia dels pobles originaris i del diàleg intercultural al Perú. Dia de la trobada entre els dos mons a Xile.

Mirau quina diversitat de mirades trobem, totes elles més respectuoses amb la història, amb els pobles que conegueren l’imperi espanyol del segle XV i següents. Pobles que patiren la intransigència de la colonització, de la conversió al cristianisme, de les violacions sistemàtiques dels drets de les dones, dels homes, dels infants. Direu que era propi del moment històric, que altres imperis feren el mateix, el britànic, per exemple. És així, però no impedeix que puguem escoltar la veu d’aquells que patiren la seva pertinença a un imperi llunyà, europeu, amb uns monarques que no coneixien, amb uns costums estranys que obligaven a oblidar els seus, amb un nou déu que castigava i reprimia si no obeïen els seus representants a la terra.

Uns pobles que conqueriren la seva independència amb orgull, amb lluita, amb líders que hi deixaren la pell. Uns pobles que han patit la nova versió de l’imperi, furtant-los les matèries primeres, les seves riqueses, ara en nom de les multinacionals americanes. Uns pobles diversos, que reivindiquen la seva història, els seus herois i heroïnes, les seves gestes, perquè també els han furtat aquestes.

El nacionalisme espanyol més ranci i vell aixeca el cap orgullós en aquesta data, cada any. Reivindiquen les conquestes, la «hispanitat» dels pobles sotmesos. El nacionalisme espanyol més excloent, irrespectuós, no vol sentir parlar de la resistència indígena, ni la diversitat cultural, ni la interculturalitat i plurinacionalitat, dels països americans. Com que no saben què signifiquen aquests conceptes, creuen que envoltant-se de la bandera, cridant Espanya, Espanya!, mostren l’orgull de pertànyer un Estat, oblidant una vegada més que també aquí, a la Península, hi ha la plurinacionalitat, la diversitat entre els pobles. I encara us diré més, menyspreen la riquesa d’aquesta pluralitat, com menysprearen la riquesa dels pobles posseïdors de les terres conquerides.

No entenen com hi pot haver persones que no se sentin identificades amb ells, amb el seu orgull «patri». No entenen, aquests espanyolistes, que com més envoltats de banderes, com més parafernàlia hi posen, més llunyania provoquen a gent com jo mateixa que vaig patir el franquisme i els seus 12 d’octubre de la «raza» i a gent jove que afortunadament no el va viure però té ben present la identificació amb l’extrema dreta, amb la monarquia, amb el món judicial menys imparcial que mai.

En aquest 2020 de la pandèmia, de les incerteses de futur, de crisi sanitària, econòmica, social, ecològica, enguany, reivindiquem la història amagada, menyspreada, dels pobles indígenes americans. Reivindiquem la plurinacionalitat, la diversitat del nostre Estat, la riquesa del nostre patrimoni lingüístic, històric. Reivindiquem el diàleg i el respecte com a eines d’entesa entre els pobles i les persones.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tarangu, fa 7 dies

Hola Lila.
Expliques com se celebra el 12-O a Madrid i als territoris americans conquerits que un dia pertanyeren a la monarquia hispànica. Però trob a faltar la teva opinió de com hem de celebrar els mallorquins aquesta data. Cal centrar-nos en allò que ens pertoca.
Personalment, crec que un mallorquí ha de compartir amb els pobles indígenes llatinoamericans la denúncia de l'espanyolisme. Un espanyolisme que és tant de dretes com d'esquerres.
Simplificant molt, diria que les Illes Balears i Pitiüses són actualment colònies talment ho foren Cuba i Filipines el segle XIX.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris