cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
19°

Una aposta per la Salut Mental

El Casal Solleric de Palma ha inaugurat l'exposició de fotografies 'Jo no sóc el meu diagnòstic' que cerca fer visibles a les persones diagnosticades amb diversos trastorns en salut mental.

Foto: Casal Solleric/Twitter

«Es perd la parla al mateix temps que augmenta la impotència»
Kate Millet

Conviure amb un trastorn greu en salut mental no és gens fàcil. Cada dia cal renovar les forces (en molts moments les poques que queden) per tal de superar limitacions i barreres. És difícil acceptar la malaltia i, sobretot, intentar superar els prejudicis i estigmes que encara existeixen i perviuen en les nostres societats.

Aquest dissabte s'ha celebrat el 'Dia Internacional per a la Salut Mental' que cerca, precisament, fer visibles a les persones que pateixen algun trastorn i els col·lectius que lluiten en defensa dels seus drets i la seva integració. Darrere cada persona hi ha una vida, una història singular, i un diagnòstic és només una 'etiqueta'.

A les Balears, l'entitat 3 Salut Mental (que aglutina les associacions Gira-Sol, Es Garrover i Estel de Llevant) ha fet una campanya a les xarxes socials en la qual hi han participat des de persones amb alguna malaltia fins a polítics. L'objectiu, compartit amb el Pla en Salut Mental que desenvolupa el Govern, és combatre l'estigma associat a aquestes malalties. Un intent de 'normalitzar' la situació que viuen les persones diagnosticades i eliminar els prejudicis associats.

De fet, es calcula que a les Illes 185.000 persones estan diagnosticades amb algun trastorn en salut mental i un ampli percentatge pateix una malaltia greu. A més, segons psiquiatres i psicòlegs, l'actual crisi econòmica derivada de la crisi sanitària de la Covid-19 suposarà un augment de persones que necessitaran algun tipus de tractament. Cal reiterar que darrere cada diagnòstic hi ha una persona concreta amb la seva història de vida, amb el seu patiment i amb la necessitat de sentir-se integrada i no rebutjada per la societat. La lluita contra els prejudicis i l'estigma és una necessitat de 'resistència' i una aposta per desenvolupar una vida digna de ser viscuda.

En aquest sentit, entre les iniciatives d'aquests dies, també es troba la inauguració al Casal Solleric de Palma de l'exposició 'Jo no sóc el meu diagnòstic'. Es tracta d'un recull de fotografies de persones diagnosticades amb algun trastorn. Rostres amb cara i ulls, persones concretes amb un cos, una ment i ganes de reivindicar el seu lloc al món i lluitar contra l'ostracisme i el patiment. Rostres que t'interpel·len, que et reclamen una resposta i que exigeixen comprensió activa i decidida.

Kate Millet, una de les autores feministes més importants del segle XX, patia un trastorn bipolar. Un quadre clínic maníac-depressiu. En el seu llibre 'Viatge al manicomi', l'autora nord-americana narra els seus internaments, les humiliacions patides i la seva lluita contra la realitat que li va tocar viure. El llibre és tot un al·legat en defensa dels drets civils de les persones amb alguna malaltia mental i una caixa d'eines per poder lluitar contra la foscor. Dels anys setanta ençà la societat ha canviat molt. Malgrat això, cal continuar lluitant i fer una aposta, a tots els nivells, per erradicar els estigmes i lluitar per la plena integració d'aquesta realitat humana que alguns encara s'entesten a anomenar 'bogeria'.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris