cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 16°
16°

I les plagues, el que faltava, desambiguació d’amenaces de l’apocalipsi

Ve de lluny, això de les plagues, literalment és més vell que el pastar, però encara s’usen, especialment per a fer por. Algú s’ha llegit la bíblia? Ho dic perquè hi ha passatges que si els jutges espanyolistes ho sabessin l’acusarien de terrorisme. Intentaré copiar-ho de la bíblia que tenia sa padrina, no fos cosa... “Desena plaga... Déu va matar tots els primogènits d’Egipte, des del primogènit del faraó fins als primogènits dels presos i als primogènits dels animals”.

Afortunadament les plagues actuals ja no són tan bèsties, però encara s’usen per a fer por, i si no ves a saber. Probablement per anular els contraris i entabanar l’opinió pública, així és més fàcil repartir les subvencions o tudar el pressupost enviant avions a emmetzinar el bosc. Qui s’atrevirà a qüestionar la versió oficial si està a punt de venir una altra plaga? Amb el cap de fibló de Banyalbufar els gurús de torn ja han avançat que vendrà una plaga, repetint la història dels incendis clàssics d’Andratx. Ja estam desarmats. Però... i aquesta plaga, què farà? A què o qui atacarà? als pins que cremarien? A les tomatigueres? A Banyalbufar queden tomatigueres? Per poc que analitzem no quadra res.

De fet el concepte de ‘plaga’ ja no té gaire sentit perquè s’ha banalitzat i usat excessivament per a qualsevol cosa que ens molesta. En principi una plaga, fora del càstig diví, seria un perjudici econòmic (artificial, empresarial) en les collites, en la salut o quelcom semblant, però com les nostres relacions amb la resta de la natura s’han hipertrofiat fins al deliri, això: tot el que ens molesta, o quan un insecte prolifera més del que li teníem assignat, o trobam que no sé què, deim que és una plaga.

Encara funciona una mena de direcció general de l’Apocalipsi, que té molt a veure amb els reportatges espantosos i recurrents sobre la processionària, tomicus, banyarriquer... amb esqueixades de vestit que pareix que s’han equivocat de comèdia. El pinar no havia anat tant bé mai, en canvi l’alzinar ha estat destruït per les cabres i d’això, ves per on, callen com a... dallones. El problema més greu és que aquest departament no té cap credibilitat, i tractant-se d’un tema molt especialitzat i molt mal de comprovar, sobretot les amenaces de futur, quan l’encerten no ho podem distingir.

A això darrer cal afegir-hi que per als periodistes ansiosos de titulars cridaners ací tenen una mina d’or. La mostra de titulars de la capçalera és prou eloqüent. Tenen uns quants anys, així ens n’adonam de les vegades que l’apocalipsi ja ens ha passat per damunt. Si n’hem de fer cas, els plàtans de la Rambla i el Born es moriran l’any 2027; els plàtans de la plaça Constitució, de Sóller, són un exemple de manual de com les pròpies brigades municipals són les que desgracien els arbres, i com que a les darreretes, amb els arbres extremadament debilitats, hi acudeixen tot tipus de plagues, ves per on, la culpa l’endossam a les plagues i au! a apallissar un altres arbres.

Per a més esperpent, després de tants focs artificials tothom fa el que li convé, tant si té l’apocalipsi ante portas o com si s’operen. Una altra plaga de la que se n’ha parlat fins a marejar ha estat la del morrut, que quasi ha fet desaparèixer les palmeres, però se’n continuen plantant, i a llocs públics. Uns dels arbres més bells de Palma, un altre atractiu turístic, eren els ficus del Mollet, idò els han donat una pallissa espectacular per ficar-hi palmeres davall. El pi de sa Pedrissa tenia plaga fa 20 anys i no ha transcendit que ningú se’n preocupàs.

A la natura no hi ha plagues (ja ho hem dit?). L’animal gros es menja el petit i les plantes més dèbils són menjades per diversos tipus d’essers vius, de vegades mal anomenats ‘plagues’, però seria molt més intel·ligent anomenar-los descomponedors, bacteris, fongs o quelcom semblant. Quan l’arbre es mor deim que ‘es podreix’, és una manera de dir que se’l mengen els descomponedors esmentats, això enriqueix la vida del bosc i finalment queden uns residus orgànics que tornen a la terra: són els nutrients per als pròxims vegetals (la famosa ‘terra de mata’ excel·lent per als cossiols). Els descomponedors de fusta morta mengen fusta morta, no mengen raïm ni patates, ni encalcen els nins.

A l’agricultura (artificial, empresarial) sí que hi ha plagues, però fins i tot ací hi ha quelcom de natural. Si la majoria d’ametlers fa cent anys que només reben destralades i abandonament (alguna olivera, mil), i si tu fossis un bitxo menjafusta, què faries?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris