cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 16°
16°

Un efecte pervers de la repressió

Una obvietat: la repressió exercida des de l'Estat contra un moviment polític sempre provoca dolor entre els que la pateixen directament i entre els que la pateixen indirectament.

Un dels efectes no tan obvis i evidents, però molt pervers i, en certa manera, també dolorós, que provoca la repressió, és la dificultat de triar lliurement les persones que han de liderar el moviment.

L'independentisme català hauria d'haver sabut, des de molt abans que Soraya Sáenz de Santamaria es vantàs d'haver-lo 'escapçat', que el repressor necessita identificar un cap, per, a continuació, demonitzar-lo i, posteriorment, tallar-lo.

La repressió sempre va dirigida a curtcircuitar el lideratge de 'l'enemic' i a impedir una avaluació lliure i tranquil·la de la seva gestió, fins al punt que pot aconseguir l'èxit que consisteix en que el moviment dissident triï per reacció el seu lideratge.

La mala notícia és, idò, que la repressió pot interferir en la tria i l'avaluació del lideratge del seu oponent.

La bona notícia és que existeixen mecanismes per eludir aquesta possibilitat.

I l'independentisme català n'ha assajat algun de molt interessant...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris